Page 3 -
P. 3

CATOLI^

                                                                                                                                       Págaia 41

                                                                                                                De r«c<uaiitátmundínl

VILAFRANCA, ELS PERIODICS                                                                                       SÁCERDOTS - OBRERS,
           I NOSALTRES
                                                                                                                  PERO... ANGLICANS!

                                                                                                                      Fins ara jo havia cre^ut que les.
                                                                                                                temptatives deis sacerdots obrers eren

BA L A N Ç t                 Any 1929              34 publicacions                                                patrimoni exclusiu de la nostra Esglé-
                            Any 1959                 3 publicacions                                                     Católica,

Una mica d'hrstòria                                cremaren tots els temples. Bona part de                             Amb certa sorpresa i fins admiració
                                                                                                                  •aoabo de llegir que a Anglaterra'
   Ais entorns del 1865, és a dir, encara culpa hi tenien, sens dubte, aquelles Mar-                              —Eytbocne. en el comtat de Kent—,
nofa cent anys, aparagué a Vilafranca el gues polémiques periodístiques del'època.                                uns sacerdots anglicans, s'han posât a
                                                                                                                  treballa.T en unes mines. Es tracta d'un
primer periòdic amb el titol de «Eco del                                                                          irector i un vicari, que amb l'autoritza-
                                                                                                                  ^ió de Jiur arquebisbe, han posât en
Panadés», realítzat segurament a I'im- Més diàleg i menys lluita                                                 ipràcticaaana eombinació de ministeri
                                                                                                                  .parroquíal^i de treball miner. Alterneir
premta de Francese Vilaita o d'en Pere                 El mal està en qué els esperits s'enve-                   Jles funcious religiosesîmolt s o l e m n e s -
/ilegret, dues de les més famoses imprem-          rinen. La missió del periòdic - n o s a l t r e s             Missa, V e s p r e s - a m b la labor junt amb
tesyilafranquines de finals del segle pas-         ho entenem a i x í - no està en atacar les                    .els treballadors de sota terra.
sai. Però autènticament l'època d'or del           póstures contràries, sinó en aportar a la
                                                                                                                     Aqufist fet concret ens fa pensar
nostre periodlsme corresponen als anys vida vilatana aquelles idees que l'amor a                                 sobre el moviment nou que s'experi-
                                                                                                                 menta en l'anglicanisme, que consistei^
quevandell909 (Data de fundació del la mateixa ens dictin. La diversitat de                                     en acostar se als médis obrers, fins ara
jetmanari Acciò) fins a l'esclatament de punta de vista és cosa bona. El trist és                               tnolt apartats de l'església d'Anglaterra

la guerra civil, dones trobem un exem- que hi hagi gent que s'aïri quan u n altre                                    Els pastors d'aquesta comunitat
                                                                                                                cristiana h a n sentit el neguit de buscar
plar del mateix s e t m a n a r i del dia 17 de pensa d'una altra manera.                                       les noranta-nou ovelles perdudes pels
                                                                                                                camps de l'obrerisme.
Julioldei 1936,

[Ventatges i inconvénients                         Anecdotes

                                                       Per conèixer la vida interna del món

Molt s'ha disuctit sobres si és millor la periodistic d'aquells temps res roÜIor que

publicació dels fins a tretze setmanaris visitar els «nius> d on sortien els periò-

id'altres époques o dels dos d'ara. Si es dies, és a dir les impremtes. En elles n o

¡ia més abans que ara, és a n fet indis- sols se'ns h a n m o s t r a t exemplars de Ila-                           No deixa d'ésser simpàtica aquesta
                                                                                                                acritud dels nostres germans separats
cutible. Si bé és probable que el tiratge vors, sinó també la vida i activitats d'a-

[d'alguns deis periôëies vilafranquins quelles generacions que ens han precedit

ÏÏS més réduit que Tactual, es llegía més. en la feina periodística. Visites polieia-                           T '^  separats? El nostre cor

p m o t i u és ben fácil de c o m p r e n d r e : les ques, estripades de periòdics en massa,                   s esponja de joia a I'anunci del Concili

lolémíques, generalment de caire politic           i fins l'elaboració en una mateixa imprem-                   Ecumènie convocat pel nostre Sant
 religiós, feien encendre el bosc de les           ía de dos o fins tres periòdics de tendèn-
M a r s i els articles. Gràcies a Déu els          eies completament oposades, amb les                          Pare. Veurem nosaltres el retorn de les
emps han cambiat. Avui les coses ténen             cónsegüents trobades a l'establiment dels
ID altre a s p e c t e .                           seus diferents redactors. Per finir aquest                   esglésies separades?—

'olltica i religio                                 espai,-anotem dues titulars de llavors :                          Larecançad'estar desconectats de
                                                   «Ni Dios nos quitará los Votos» amb que
  En el transcurs d ' a q u e l l s anys, c a d a  un periòdic contestava al seu contrari,                      la gent dels nostres tallers, fàbriques
'«lòdicresponiaacadauna de les ten-                que, una -setmana abans, havia escrit :'
lèaciessectàries, del partit q u e econòmi-        «Dios les quitó cinco concejales»...                         camps... l'hauríem de sentir tots moli
» e l s o s t e n i a . Veiem, sinó, alguns                                                                     vivament.
                                                   Agraïment
    titols d'aquells t e m p s .- . P a n a d é s                                                                    M'agradaria ara poder treure esta-
                                                                                                                distiques que ens descobrissin la reali-
epublicano. «El P o p u l a r » «Lluitem»          Finim avui com en una autèntica pelí-                        tat de la vida cristiana dels obrers de
                                                                                                                casa nostra. No quedariem esgarrifats?

                                                                                                                    Tothom està batejat, però práctica-
                                                                                                                ment la classe obrera la tenim paganit-

Quatre Barres». Des d'el p l a n o poli- cula d'acció : Agraïm la col'laboració de                              zada,mortaifredaalavida cristiana.
                                                                                                                     Només cal conviure una mita en els
I ' religiös s ' e n f r e n t a v e n «Acciò» i les impremtes «Claret. i «Esteva», ja que
                                                                                                                nostres médis de treball i parar oída
fi fet trist a que portaren totes sense les mateixes no hauria estât possi-                                     a les espontànies converses que sorge-
                                                                                                                ixen en matèria religiosa: Trobarem
                     d u b t e , la tràgica ble la realització d' aquest reportatge. A                          una vaga creença en Déu, però com-
                                                                                                                provarem una perfecta ignorància del
                        Vilafranca va èsser tots, dones, moites mercès.

> de les p e q u e s Viles c a t a l a n e s o n es
                                                                                                  íosep V. Gay

                                                                                                                Crist; de les seves veritats, de les seves

^ rriipiii OB lictiL....                                                                                        fonts de vida, del que ès l'Església Ca-

Domingo, día 1 de febrero, a las 5'30                                                                           tólica. I trobarem unes pràctiques de

L MOTIN DEL CAINE                                                                                               Vida que res tenen a veure amb l'ideai
                                                                                                                de Jesús.

                                                                                                                    No US sembla que hauríem de pre-
                                                                                                                ocupar-nos-en?

                                                                                                                      Frederic Cuscó
   1   2   3   4   5   6   7   8