Page 1 -
P. 1

illDOa llEA Pffll

                                                                                         • ••-TeZIITT'Z                             » t La j n o ì t . é » MtM^Rexmè ¿3 Mß

            íX Jentcç                                                                                                               Per aivp eis home», ei»
            Ä^XiX
                                                                                                                                    rebelem contra d'ellä i èns ¿osta

                                                                                                         1 9 5 9_ ^ - 1 . r i -     d ' f í ^ e p f a r - l a en nosaltres i en^
                                                                                                                    ^ J. n

                                                                                                                                    aquelis que estimem. No fa gairés

                                                                                                         Numero 5                ^  ^ dies, en Mossèn Pou. I ens seni-
                                                                                                                                     Ma im{)q3ßibte que Déu castigui

                                                                                                                                    /'l|ome^s0l>re^ töt l'home b o ^

                                                                                                                                    d'una manera tan dura.

                                                                                                                                         Realment .Moasèn Pou va sö-
                                                                                                                                    frir mòlt. Repetía insístentment,
                                                                                                                                    que no podía més. Però a Tinsi'
                                                                                                                                    nuar-h nosaltres, cada vegada,
                                                                                                                                    qwt ho oferis tot a Nostre Senyor,'
                                                                                                                                    amb un dolorós esforç s assere-
                                                                                                                                    nava i feia Tofrena dels seus so-
                                                                                                                                    friments amb una profunda afir-
                                                                                                                                    mació, que ens commovia a tots:

                                                                                                                                    st, si, tot!

                                                                                                                                           Ei Mossèn Pou sufrent, ens-
                                                                                                                                      recoidavá, així-i com més hi
                                                                                                                                      pensem, més—la imatge del Je-
                                                                                                                                      sus sufrent. No hi ha en Jesucrist
                                                                                                                                      - e n el seu dolor i en la seva

                                                                                                                                      mort—la satisfacció del tribut
                                                                                                                                     que tota la Humanítat deu a la
                                                                                                                                     mort, després del pecat. Ni en la
                                                                                                                                     mort de Mossèn P o u això éà tot.
                                                                                                                                     Per damunt de laspecte d una
                                                                                                                                     pena, hi ha en la mort de Mossèn

                                                                                                                                     P o u - c o m , plenament. en la mort
                                                                                                                                     de Jesucrist-el gest suprem de

                                                                                                                                     Tamor, la consumació de l'entre-
                                                                                                                                     ga a Déu i a Ies ovelles.

                                                                                                                                         Es aquí 1 explicació cristiana
                                                                                                                                    de la mort. La que ens permet
                                                                                                                                    d alegrar-nos tot i que als uHs
                                                                                                                                    ens corren les llàgrimes. Al morir
                                                                                                                                    Jesucrist-Ell que no tenia res
                                                                                                                                    que sofrir personalment —mora
                                                                                                                                    per nosakres i ens obté la gràcia
                                                                                                                                    de que la pròpia mort, acceptada
                                                                                                                                    com a última Unita per la fìdeli-
                                                                                                                                    tat al Ciist, ens purifiqui i valguí
                                                                                                                                    per purificar eis altres.

                                                                                                                                         De Mossèn Pou hauriem sabut
                                                                                                                                    prous coses per adivinar que en
                                                                                                                                    ell la mort tindria aquest sentit.
                                                                                                                                    Però sortosament la mateixa
                                                                                                                                    mort ens ha estât' prou diàfana i
                                                                                                                                    ens en parla meravellosament.
                                                                                                                                    Allò de que es mora com s'ha
                                                                                                                                    viscut. és ben Verität. A tots nos-
                                                                                                                                    altres — que coneixem l'entrera
                                                                                                                                    de Mossèn Pou—tot i que la seva
                                                                                                                                    mort ens entristeix. ens apareix,
                                                                                                                                    ara, com la més absoluta—i defi-
                                                                                                                                    nitiva—entrega a nosaltres.

fn el dia  de la Presenfació, Déu reb una gloria infìnnamenf superior a la que                           havla                        I així ens alegrem al fóns del
                                                                                                         és la                    cor. Un bon d i a - u n de tants dels
^^buf fins  flavors al Temple per les ofrenes de fots els sacrifìcis antics. Aquesta                                              molts dies penedesencs de la seva
                                                                                                          nos-                   vida—va sortir somrient per anar
S^cfc/o de                                                         nostra entregarla
            Jesús : que fa d'un valor ìnfìnit la nostra ofrena-la                                                                a predicar el Crist, model de Vho^

            tro oradó-i ens fa, a cada un de nosaltres, més llumenós.                                                            me perfecte. Però a q u e l l d i a - i
                                                                                                                                 MossènPou,sense donar-se'n ben
                                                                                                                                 bé compte, l'havia anotada al seu
                                                                                                                                 dietari — tenia una c i t a : 28 D E
                                                                                                                                 GENER, 8'30 : JESUCRIST.

                                                                                                                                     Ara ja s'han tròvat. No és
                                                                                                                                 bonic, amies?

                                                                                                                                   Mn. Jaume P. Sayrach, Pure,
   1   2   3   4   5   6