Page 3 -
P. 3

rON                        ,.,.                  ..... , . ,                                   .                                                Página 181

 . ex~                                                                                                                                     "!
imo,      L'ORFEO CATALA

s de                                            IGUIS benvíngut, Orfeó, a casa nos"         rada, talla les ales a la inspiració encelada; pero si volem fruir
                                                   tra! Tú, gloriosa institució catalana
 Tri-                                              que dónes prestígí i nom al nostre       encara en nostre art col'\ectiu, si volem donar encara goig als
                                                   poble, rep la més xardorosa abraca-
Cor-                                               da de Vilafranca i del Peneeds.          nostres germans de patria, arrecerem-nos sempre a l'humilitat

 8'60,                                                 Si la nostra vila no ha estat pro..  que, com retreu j ~Iosa el nostre mestre el gran í enyorat b ísb é
                                                   diga en graos artístes musicals, sí
ayor                                               ha ha estat en figures senyeres de la    Torras i Bages, ella no és res més que la Verítat>.
Coro      cultura i del saber huma, en quíns escríts i guiatge, traba la
          vasta cultura del vostre gloríós fundador, l'estímat i recordat                      Dones bé, aquesta vila dels Raimonds de Penyafort, els Mila
    A     Mestre Lluís Millet i Pages, argumenta solídíssíms per a la seva
  Ro-     tasca de compositor i d'escriptor musical; vegi's slnó, per exem-                 I Fontanals. els Morgades, els Torres i Bages, i tants d'altres,
  del     ple, en I'erudíta palestra sostínguda amb En Manuel de Mouto-
          Hu sobre el cant popular; En Millet deia aíxí mateix: «t>er aíxó                  avui obre son cor per a rebre el vostre míssatge d'art i eapíritua-
's.-      és precís que l'anatomia no
          ens faci perdre la noció de                                                       litat cristiana que tant manca arreu del món.
    de    I'áníma: que l'entes s'aferrí
 s 7,     fort en aquell profund es pe-                                                        I al retre-us la nostra salutació entusiasta, ens plau divulgar.
  tísi..  rit filosófic que el senyor
          Montoliu tan justament ala-                                                       que la vostra tasca importantíssima i trasceodent , és filia d'una
com o     ba en el patriarca de la nos-
 Dn       tra literatura patria, en el                                                      voluntat fermíssima-recordi's els 230 assaígs entre parcial s i
 Don      sapientíssim, en el bo, en
l. A,     aquell catala de cos i anima,                                                     totals del curs passat-i és producte d' una abnegac íó admira-
 Cer-     el mestre Mila i Fontanals,oo
 (día     :El senyor Montoliu no gus-                                                       ble, ja que sense la més mínima retribució, tots, mestres í can-
 oms      ta les cancons populars. i a
          mi membadaleíxeu. Si és                                                                                  taires, després de l'esgota-
-rgé:¡,   així, encara em puc envanir
          de tenir també al meu coso                                                                               dora jornada de treball de
 iz       tat el gran mestre Míla í Fon-
          tanals : ell com níngú les gustava i s'hí embadalia : per aixó en                                        cada u, encara resta p it per
e 14      parlava d'una manera tan justa; perqué l'amor fa vidents als
          homes i aclareix i enllumena el fons de tetes les coses».                                                assíatír a la famosa sala
 A            I en ocasió del 25 aniversari de l'Orfeó dígué així en ("1 seu
          parlament : «oo. No ens enorgullím. . . l'elogí és una gran tempta -                                     d'assaíg del Palau, verítsble
          ció, els aplaudíments són estímul, la critica dura i desconsíde-
                                                                                                                   fornal on es forgen els vos-

                                                                                                                   tres grans éxíts. I cal remar

                                                                                                                   car aquest caire gratu ít d e

                                                                                                                   la vostra feina , avuí rnés

                                                                                                                   que mai, en que sembla ja

                                                                                                                   ímpossíble, fer res per amor

                                                                                                                   a l'ideal, en [q u e sembla

                                                                                                                   cosa la més natural del món

                                                                                                                   que no es puguí fer cap

                                                                                                                   esforc, sense les «primes í

                                                                                                                   sobreprímes > tristam ent fa'

                                                                                                                   moses dels nostres díes .. .

                                                                                               Rebeu, dones, ben sincerament, la Junta Directiva i Mestres,

                                                                                            la nostra felicitacíó. pero perrneteu-nos que aquestes últimes

                                                                                            paraules stguín adrecades a aquesta massa - diem-ne anóníma-«

                                                                                            de cantaires, gracies a quin esforc i entusiasme l'obra de 1'0r-

                                                                                            feó, segueíx endavant plena d'esperanca i curulla de realitats.

                                                                                                                   LA REDACCIO

                                                                                            ~                                                                     .

                                                                                            •                                                                     :•••••••••••••••••••..

                                                                                            ! Centro Interparroqllial de Acción Católica:                         :•

                                                                                            ~l " ó r r ó del Slel( ¡.••••••••••••!••••••••••••••••••••••••.       •:
                                                                                                                                 ------                           :•

                                                                                                        Domingo, día 20 de Hayo de 1956                            :
                                                                                                                TARD E, a las 5 '30
                                                                                                                                                                  .••
                                                                                               Cierre de Temporad a Cinematográfica con la

                                                                                                Proyección de un gran programa

          CONCEsrONARIOS:   AL CO, TADO                                                        "César Danova Juny Orly, Isabel de Pornés
                                                                                                          Félix de Parnés, -R afa el Calvo
                            y A PLAZOS
                                                                                               El Mundo Submo lne  El Rey de 105 Botones
                           fr:l sea del Panadés
                                                                                            .                                  Imágenes                        .

                                                                                               ..............................................................

                           ro Comun~ón en fa Imp enta Claret
   1   2   3   4   5   6   7   8