Page 3 -
P. 3

CA rOLlCA                                                              . Pá~lnél 293

           la ·Fesía Major

           Per ESPECTATOR

                                   I                                   pressíó, una mica, duna parroquia on níngú no es cuida dels
                                                                       escolans (per més que n 'hi hagín i que tínguín les sotanea i ro-
        Els Castells, signe d'unitat                                   quets a punt). La manera d 'ajudar míssa va tro nsmetent-se
                                                                       d'uns als altres per una tradició falsificadora i, com a resultar,
     Un castell -un quatre de vuít, posern per cas- és obra de         la manera d'actuar de!s últims sembla una caricatura de com
 tots . Es obra de rots els que s'agermanen i treballen vers una       van comencar a fer-ho els primers . No els hi féssiu pas dír el
 mateixa fi. Crossa i soca, prímers i segons, tercos i quarts s'en-     <Susc ípiat» o el eConflr cor», perqué us en portarleu un desen-
 filen enlaire -veritable torre humana- í a la fi assoleíxen l'en-     gany.
 cimbellament de I'anxaneta. tením el castell fet.
                                                                            Els qui sóm de Vilafranca i que, des de petíts, hem ott les
     Quina unió ele carnes i bracos! Quina collaboracíól Quin          nostres melodies de Festa Major 1hem víst els nostres balls, e ls
 Il íga rn més estretl El castell és -tot ell- unitat. Es unió d'una   quals una tradició cont ínauda, any darrera any, ens ha fet esti-
 pila d'hornes -els qui s'enfilen i els qui no s'enfilen-e- que cer-   mar, sentím, de tant en tant, notes díssonants que ens arriben
 quen una mateíxa fi.                                                  bastant endíns. Ens referiro, sobretot, al ball de diables i al ball
                                                                       dels nanos i, en part, també als gegants.
     Ara, davant aquesta realitat deIs castells -unitat humana
 realitza da - hi trobem una nota discordant els qui hem assístít           Perqué ha de succeir que, quan un díable té vocació de rap-
                                                                       soda, ens engeguí un tros qualsevol de «El diablo mundo » d'Es-
 a la Placa de la Vila el día de Sant Felíx. acceptant el bany de      pronceda? L'any passat e-gracíes a Déu no s'ha repetit aquest
                                                                       any-va cornpareíxer una dóna fent de diablessa. 1\:0 sabriem
 sol que hi queia. Ens hí sobraven els críts i soroll, les desavi-     com [ustíficar-ho, pero \'expltcació és planera : és el campí quí
 nences i les xíulades, les d íscutídes, amenaces í cops, Lertament    puguí de que parlavem,
 que no en coneixem tates les rels ni volem destríar-ne incidents
 ni senyalar responsabilitats: pero la cosa és aíxí als ulls de tots.       I els nanos? No us heu fixat en les melodies deIs nostrea na-
                                                                       nos? Cada any canvíen. Res no tenen de folklór íc ; ballen- í
     No noteu el desacord? Quan tot proclama la unitat als qua-        coro la bailen' -qualsevol caneó de moda que estem cansats de
 tre vents hem de ser nosaltres els qui ens dividim? Els mateixos      sentir per la radio i, a voltes, de forca mal gusto 1 no s'hí pensen
 que ens dónen una llícó d'uníó i col'laboracíó, han d'ésser els       gens d'erigegar aquesta melodia durant la processó. Part d'ayíó-
 qui, després, es barallin i divideixin?                               és aplicable als gegants.

     Contemplem, altra volta, el quatre de vuit i mire m la col'la-         Altra cosa: esta de moda fer la figuereta (la vertical): aviat la
 b or ac ío d'homes que el fa possíble, Col'Iaboracíó és unió, ~er­    faran tots els baIls. l Ilavors. és clar, I'acompanyament musical
 manor. Es, també, renúncia a las mires partículars i egoistes.        és tret de la melodia deIs xíquets. Aquest any, a l'entrada de}
Jo sol no puc fer un castell. Haíg de renunciar al meu egoísme         dia 31, panderos i cercolets, en comptes de fer el de sempre, van
¡solad or í unir-me amb els altres, sumant l'esforc.                   muntar un pilar de tres.

     Tots portem a dintre un jo tancat, egoísta, terrer, és veritat.        Pero hi ha, encara, un punt més greu : els nostres balls po-
La col'laboració i la unitat es fan dífícíls. Pero, no serem capa-     putars, on ballen? A les cases dels Administradors i de famílies
cos d'assolir la quan sorn capaces d'encímbellar castells?             benestants que puguin ajudar los a omplir la bossa. Sí, sí; molt
                                                                       bé. Pero no s'ha acabat aquí. A més: on baIlen? Potser fóra
     Repetím-ho : els castells de Sant Félix varen tenir una nota      hora que Ajuntament i administradors acabess!n amb el costum
disc o rd a n t. Hem de posar-nos la ma al pit i reconeixer la nos-    que s'ha introdu'it i que tan fortament contrasta amb la dignit;¡t
tra culpa, No, no! no. Davant la unitat d'esforc;os que represen-      d'una població, Que és aixo de que els balls populars de la Fes-
t a un castell no hi posem el contrapes de l'ego'isme. Bo és que       ta Major de Vilafranca (molts deIs quals estan integrats per
tinguem un interes pel nostre, pero que no sigui un interes            quitxalla) vagin a alegrar la vida a les estadants de certes cases?
ego'is ta i tancat que cerqui la separacíó i el trencament amb el      On hem arribat? Es que saben aquests infants de que es tracta?
d eIs altres. No separació i trencament, sinó unió de tots.            Gairebé sembla una pública aprovaciól O bé no ho saben?

                                                                •      I. llavors, que n'han de pensar? I nosaltres, que voleu que en

                                 II                                    pensem de tot plegat?
                                                                           L'aspecte que ofereixen el. balls populars és el d 'una roda
              EIs Balls populars
                                                                       que va donant voltes per ella mateixa sense que ningú no se'n
  V oldriem parlar del folklore de la nostra Festa Major. Pero         cuidi. Es ben trist. 1, després, en fem les grans bocasses i la
que la cosa té la 6eva importal1cia, i nosaltres mateixos n'hi         gran propagandal
donem. No hi ha programa ni cartell, sigui de I'any que sigui,
                                                                           Els balls de la nostra Festa Major són un ríc patrimoni que
s ens a la legenda : La més típica de Catalunya. I. si la nostra       hem rebut i hem de transmetre Dea conscients i amatents. Fem'
                                                                       ne propaganda, pero ' estimem-los de veritat. Cuidem-nos-enl
testa anyal és tipica. no ho sera per l'embelliment de la rambla,      No podría haver-hi unes quantes persones, aimants del folklore
pels espectac/es, per les barraques ní pela caballets. Ho és pel       i enteses, amb sentit religiós i popular alhora, amb nervi artis'
que té de tradicional, pel qu~ es transmet d'un any a l'altre          tic i amor al tradicional, que se'n preocupessin? Hi ha uns balls
com anel1es d'una mateixa cadena. 1, qui negarA que bona part          que han desaparegut. No podrien introduir-se altra volta com
d'aquest tipjsme és debut als balls populars?                          s'introduiren -tots ho recordem-Ies cotonines i els figuetaíres?
                                                                       Potser aid podría trobar-se el camf d'enlairar els nos tres ball
    Per aíxo la seva importancia té la cura d'ells. 1, en aquest       populars i de llevar los·hi el sentit mercenari que ara tenen.
punt, cal que confessem, si és no, el nostre descuit. Als 1I0c~
on hi ha algún ball folKloric, hom treballa per conservar-lo en            A nosaltres, com a bons vilafranquins. eDS pertoca d'esti-
la seva primigenia puresa. Aquf a Vilafranca, per contra, que          mar totes aquestes coses. Parlem·ne i alabem-nos en. Pero qUt
per la Fesl a Major tenim aquest espetec de balls populars, tan        sigui la nostra, una estimació practica.
nos tres, ningú no es cuida de la 8eva tradicional conservació i
execució, fóra de l'Ajuntament que té cura d'aplegar els qui               U'avant una falta real noprenguem la posició de I'home que
han de baIlar, comprar. los les e~perdenyesnoves. donar-los els        no vol reflexionar i s'alca contra qui li senyala. Si ens posem el
'Yestits nets i fer-Ios en"enyar, m s o menys, e qu~ han tle fer.      dit a la llaga (i es tracta d'una llaga real) ofeguem la protesta
                                                                       -propia oe l"ínfant irreflexiu - i esforcem-nos en curar-la.
   I. és ciar. aq..u~8. aJDpi qu puguj clóna els seus .resultats. 1

el primer és aquest : que tothom campa per allA on vol. Aixo es

fa m~s vistent als balls on cal ler us de la paraula. Dóna la 1m-
   1   2   3   4   5   6   7   8