Page 1 -
P. 1

ASanl Quinlí de mediona

                                                                                                                                                                  P er abserrtar-se, URGEIX VENDRE la
                                                                                                                                                                  m és formosa finca rústica LLIURE DE
                                                                                                                                                                  PARCERS i també una GRAN CASA
                                                                                                                                                                  a Inenys de la Ineitat del seu valor.
                                                                                                                                                                  Raó: Dirigir-se directament al seu propietari,
                                                                                                                                                                  .W ev l er , 6, Sant Quintí de Mediona o al

                                                                                                                                                                  carrer: de Ciutat, 7, tercer, primera, Barcelona.

          ANY XXV                          VILAFRANCA ·DEL PENEDÉS 28 D'OCT UBR E DE 1933.                                                                                           NUM. 1288

                                                                                        IPerspectives X II Romiatg~

                                                                                                                                a Montserrat
          Lseosblrle·eísl1ader·nls'Etrsugclcérs·oí,a .t\. electorals D EIs t1ex'«tAosbrdiel»re l•¿t\:,•lOSa'
                                                                                                  n i ri g ú no s'a m a ga la                          I UME N GE pusset a dos        QUALSEVOL que li vin-
                                                                                                transcendencia, de les vi-
                                                                                        nents eleccions del Parlament                                   quarts de 8 del muti sortí   . gu i a les mans l' «Abril»es

                                                                                                                                                 de la nostre vile el XII Ro-         creur á trobar-se amb un setma-

                                                                                                                                                 miatge a Montserrat, orgenitzat

                                                                                        de la República. N' és una pe] Cos de Portants del Sant nari cató líe a ultran ca. Fa unes

                                                                                        prova la febre de propaganda Cristo                                                          setmanes que el setmanari es-

                      : , 1L canon 1374 prohibeix als nens católics l'assis-            electoral que co m en ca a ma-                               A dos qasrts de 10, arriba-     querra s'honora estampant en
                                                                                        nifestar-se i l'activitat de tots                                                            les seves planes, cites del sant
             '-(IiY.'"-I;!-!~YAa~ ~ncia a tres classes d'escola: a l'escola acatólica.  els partits que cerquen aliances                         ren a Montserrat.                   Evangelí,i no content amb aíxó,
                       aixó és, aquella en la qual es professa una religió              i estableixen pactes per assegu-
                                                                                        rar la victoria. laquest rebom-                              Tots els actes loren concor-    i per demostrar quant exteris i é 3
          diferent de la católica i, per tant, els seus alurnnes reben                  bori polítíc és justiticat. El                           regudissims i celebrant-se amb
                                                                                        Parlament passat elegir en un                            la mñxitn« brillantor.              l'erudició dels seus redactors
          una instrucció religiosa contraria a la nostra fe; a l'escola                 moment d'entusiasme no res-
                                                                                        ponia als desitgs del país, i                                Mentre dura l'estada dels       amenitza els artic1es anticat ó-
          neutra, que és aquella en la qual no es fa professió de cap                   per aixó la seva desaparició                             romeus a Montserrat, cada dis       lícs i a v egades serni-pornográ-
          classe de fe religiosa; i l'escola mixta, aixó és, aquella en la                                                                                                           fics amb textos deIs grans mís-
                                                                                                                                                 reberen visites de nombrosos        tics medievals (santes Catarina
                                                                                                                                                 vi Ial r an q u in s .
                                                                                                                                                                                     de Siena i Brígida) o bé deIs

          quaI es rep indistintament instrucció religiosa, cat ólica, per               ha estat acollida arreu amb                                  Dimarts en el tren d'un         Sants Pares de 1'Església (Sant
                                                                                        mostres d'aprovació. Ha quedar,                          quert de vuit del vespre arri-      Climent) Veritablement, pensá-
          aIs católics, protestant per als protestants, jueva per als                   pero, en peu tota una legislaci é                        baren a Vilafranca. Tot seguit      vem, és admirable 1'erudició del
                                                                                        votada per a quest Parlament,                            els romeus acudiren a la Basí-      redactor d'«Abril» que tant fa-
          [ueus, etc. (També es diuen escoles mixtes, aquells centres

          d'ensellyament als qua Is assisteixen els joves d'arubd ós sexes; i un perfil de la República, una lica de Santa Maria, on se ce- cilment pot espigolar en les o-

          no es parla d'aquestes en el present canon, ni és necessari línia de conducta segons el sis-                                           lebra la conclusió del Romiaige     bres mes tres de la doctrina ca-
                                                                                                                                                 amb l'església plena de gom a       tó lica.T'admí rávern i envejávem
                                                                                                                 . tema Azaña. La plataforma e-  gom. Després del sermó de
                                                                                                                                                                                     la posessió d'una biblioteca reli-
          insistir en els perills que als adolescents comporta aquesta lectoral consisteix en que la na-                                         conclusió tots els romeus i de-     giosa tant rica i escoIlida, amb

          barreja, [a que és cosa per dern és sabuda i per tothom la- ció doni el seu fall de si és

          mentada.)                                                                     necessari completar aquest es-                           més lidels cantaren el «Volem llibres tan rars com el de les

              1 com que és un deure del Bisbe assenyala r la norma                      fors azañista o bé és convenient                         a D e'u» t. adorareIn a'imetge I «Revelacions» de Santa Brígida

                                                                                        una rectificació d'aquesta polí-                         del Sant Cristo                     de Suecia editades a N urem-

          de conducta que els pares católics han de seguir en aques- tica revolucionaria.                                                                                            berg l'any 1.500 edidó que no es

          ta materia, fem en les següen.s conclusions el resum de la                        Tenim de confessar que la                            guarda deIs drets de la família i   troba en cap de les bibliografies
          doctrina que és dedueix deIs canons transcrits:                               República en els dos primers                                                                 de la Santa. Ens havia omplert
                                                                                        anys de vida, endogalada amb                                                                 de goig que a Vilafranca pos-

          Primer. On hi hagi escola católica, no és lícit al pare una política h.om ogérria, no ha 1'ensenyament Iliure. Amb a- seíssim aquest Ilibre raríssim,

          cato líe portar als seus fills a una altra classe d'escola, sinó              aco.nseguit dotar els ciutadans                          quest tríptic com a programa        digne d'esser exposat en una
          que té el deure de portar-los a l'escola católica.                            espanyols d'un ambient nacio-                            d'unió que respon a l'impera-       vitrina de biblioteca puix és 1'ú-
                                                                                        nal 'qu e els fes conviure en                            tiu de les nostres creences reli-   nic exeraplar que es corieix d'a-

          Segon. On no hi hagi escola católica, i, si en les que . pau sota el signe de l'autoritat i gioses, la missió primordial ha questa edició. Estávern joiosos

          hi ha, els mestres no ofereixen absoluta garantia de que                      la justícia social. Ben al <:o1'tra-                     d'ésser portar al Parlament uns I d'aquesta tr oballa bibliografica
                                                                                                                                                 homes que revisin tota la legis- i esperavem postular del redac-
          respectaran la conciencia del nen catolié, no es lícit al par~                ri, amb l'excusa de la revolució
                                                                                        transformadora ~e la fesomia                             Ilació sectaria i partidista, anul- tor d'«A bril» una visita a la

          catolic rortar als seus a aquestes escoles , adhuc en el cas espa:nyola, s'emp'rengue una po- lant-la i enmotllant els elements . seva biblio teca, pero ben aviat

          que els srus fills quedin sense instrucció elem~ntal; perque                  lítica de persecució i d'agravi,                         aprofitabIes als principis cris-    quedarem totalment desenga-
                                                                                        que expandí arreu el desconten-                          tians.                              nyats. En els encants de llibres
          tot i que aquesta pugui suplir-se facilment r er altrr s mitjans,             tament 'i agr~uja sense necessi-                                                             veIls hem trobat un llibre pro-
                                                                                                                                                     No temem que la concentra-

          el perill de perversió de la consciéncia del noi és un mal                    tat la delicada qüestió social.                          tració d~ forces amb aquest         testant pIe d'injúries a 1'Esglé-
          al qual no pot exposar-se el fidel cristia, encara que peroa                  Amb la seva política desastrosa                          programa pugui perjudicar la        sia Catolica. que vol desacredi-
          evitar-lo hagi de perdre tot s els béns de la terra .                         el Govern Azaña ha consumat                              causa de Catalunya. L'enemic        tar falsejan t l'historia, escrit en
                                                                                        finalment la divisió deIs espa-                          més perillós que té avui Cata-      un to literari vulgaríssim. amb

  n            Tercer. On no hi hagi escola católica, i en la qual hi ha                nyols, en dretes i esquerres, des- lun ya, és l'Esquerra, que amb                            uns dibuixos de l'inquisició que
ec..                                                                                                                                                                                 fan p osar els pels de punta. El
          el mestre que per la seva moralitat, la seva fe i la sev.a con-               It ruint la convivencia nacional, el mono poli del govern ha fet'                            llibre té uns 300 fulls, ben en -
~,        ducta, ensems que per I'experiencia , ofereixi absoluta ga-                                                                                                                quadernat; elllibreter me'n de-
   •1- '  rantia de respectar la cons cie nc i a cristiana del nen i la fe              fonamen t el més solid de la f r a ca ssar sorollosament l' es-
                                                                                        p rospe ri t at d'un pa ís. La lluita I quin~ d'autonomia que 1'esperit                      mana «dos r a ls» . 1 v eiem amb
<le       que aquest va reb re en el baptisme, sera líci t permetre q u ~
os                                                                                      Ientre aquestes du es ten d en ci es de conse r va ció de l es esq uerres                    s or presa que les celeb r es ci tes de
          els fills catolíc s assistei xin a les esco les d'aq uesta mena, S I
   • #"   per altre s mitjans se suple ix co nvenientme nt la in strucci ó              és el proxim panoram a el ec toral. I aza nyi stes ens conce lí. B ande-                     l'«Ab ril» o bé són tretes d'a-

  10      religiosa i l'educaci ó cristiana deIs ne.ns i j o ves; teni.n t per          EIs partits eq uív ocs i confu sio-I jar d e la G eneralitat a ques t a                      quen llibre o d'un parent seu .
                                                                                                                                                                                     El m agn í n c, qua si incu n able de
                                                                                        n a ris han qued at pulveri tza ts colla d e «g a ngsters» de l a po líti-                   Santa B rígida (hi t rob em la
                                                                                                                                                                                     mateixa ciota, i t amb é equivo cad a
                                                                                        Ip er l'agitació po lític a d'aquests ca q ue l a d esacrediten, és l'obra

                                                                                        u'lt1' m s mes os, 1. avu1', 1'e1ector es I de sanej ament més lloa bl e qu e

                                                                                        troba davant d e po sicions ben es pugui f er a Catalunya . El p e-

          ben entes que aq ue sta assistenc ia ma l no és un bé , smó u n definides. Pels catolics ara si rill de l'auton.omia catalana sera la data de l'edició) la biblioteca

          mal, encara qu e sigui menor, que cal exil iar i procu rar qu e               qué no hi poden haver fluctua-                           sens dubte un deIs trucs electo-    patrística es vo latilitzen en u n
          desaparegui el més av iat possib le.                                          cions de cap mena; en vigílies                           rals que s' esgrimiran en les pro-  momento
                                                                                        de la total substitució de l'ense-                       ximes elecci ons: que aquest mi-
                                                                                                                                                                                         No neguem n l'«Abril» la sa-

          Confiant que els nos tres estimats d iocesans han d'aco- nyament religiós í"davant de les rallet no enganyi ningú. Afor- tisfacció de copiar tan t es cites

          modar lIur conducta a a::juestes normes, els donem la nostra perspectives d'un altre Parla- tunadament tenim a Catalunya com vulgui, encara q u e siguin

                                                                                                                 ment sectari, tenim d'ésser cons- prou homes als que no se'ls hi d'un llibre protestan t, hi té el

          episcopal· benedicció.                                                        c~ents deIs nostres deures si és pot negar la patent del catala- seu dret, pero li podem exigir

          P amplo na, 24 d'agost de 1933.                                               que estem z elosos deIs nostres nisme més fervorós, i a l'en- que ho faci amb honradesa, co-

                                  TOMÁS, Bisbe de Pamplona.                             drets. Per aixo la nostra aj uda sems són decidits defensors piant textualment i no canviant
                                                                                        ha d'ésser precisament per a- del cristianisme. Per D éu i per la paternitat deIs textos, delica-

                                                                                        quells programes que endouen Catalun ya que siguem dig- desa elemental en el trebaIl pe-

                   1'eeIÓ, propagueu-Io                                                 i len el seu progra ma la lliberta t ~es d'aquesta h o ra tan d efini-                       riodistic encara que sigui d'un
                                                                                          d'acdó de l'església, la sal va - tI va.                                                   setmanari esquerra. Aquest és
   1   2   3   4