Page 1 -
P. 1

.........

                                                                                                                                                    Bis pares católics han

                                                                                                                                                 de portar els seus fills

                                                                                                                                                 únicament a les escoles
                                                                                                                                                 .c at óltq ue s .

                                                                                                                                                                                       •

    ANY XXV                             VILAFRANCA DEL PENEDÉS 23 DE SETEMBRE DE 1933.

    El enou                             stit IL 'allibe~ament de>
                 em p r                                      VIena                                                                               XW' Romiafqe a Monf.erraf

                                                                                                1Z de seteD1Lre de 1683

                 .1\.la sessió extraord inária de la setma na passada,                                                                           organifzaf pel [os Je Porfanb Jel Sanf [risf

                 lAjuntament, millor dit, els regidors de la majo-                              MB gran esplendor s'ha

                                                                                                celebrat a la ciutat de
    r- ria acordaren la contractació d'un ernpréstit de Viena, capital de la República

    c:ent setanta-cinc: D1il pessetes.                                                          Austríaca, un fet, i gn ora.t per

        En curs encara, i per bastants anys, l'ernpréstit de mig molts, deIs més transcendentals

                                                                                                               de la humanitat. L'alliberament

    milió de pessetes contractat per l'Ajuntarnent de la Dictadu- d'aquella ciuta~ de l'amenaca

    ra, que grava el nostre pressupost municipal en 39,500 ptes. otomana per les forces unides

    anuals, en complet desgavell econornic municipal,-com- d'Austria i Polonia.

                                                                                                                    L'imperi turc, format rápi-

    provat pels milers de pessetes que es deuen als industrials de dament pels esfo reos d'un poble

    la vila-no s'ha tingut el Olés petit escrúpol a acabar d'en- guerrer acabdillat per soldans

- deutar altra vegada el municipio                                                              valerosos,fou el pesombre co ns-
                                                                                                tant de l'Europa durant els se- la se va Huita con,tIa l'Austria, seus dominis a EUIopa es re-

    La quantitat resultant de l'ernpréstít, ha de destinar-se a gles XV al XVII i el perill més el solda va confiar el seu exércit dueixen a una estreta faixa als

la) tres objectes; acabament de la biblioteca i de la íacana del gran per que ha p assa t la civi- al visir Kara-Mustafa el qual voltants de Constantinoble.
                                                                                                lització cristiana durant tota va sortir d'AndIinopoli a la pri-
    quarter i construcció d'habitacions pels rnestres m cionals.                                                                                                                          VICTORI
                                                                                                l'edat moderna. Després de la mavera de l'any 1683 al davant

se Fa [a molt de temps que va acordar-se portar a cap les presa de Constantinobla per de 250,000 homes. El dia 17 de
    obres de la biblioteca i el canvi de íacana: és de rigor que Mahomet II (1453) i de la con- [ul iol arribaren a Vi~na i tot
c-
                                                                                                          questa deIs pobles balcánícs i seguit co mence ren el bloqueig
Escole! M i l a:es. titat necessárla per a portar-les a cap: que ha passat, dones,
              F o n t a n a l s1que calgui ara destinar-hi 68,000 pe ssetes? Es que el que
el, uan s'acorda fer unes obres hi hagi en pressupost la quan- Hongria tota la for¡;a deIs sol- de la ciutat, de la qual n'havia
                                                                                                                                                 rsortit abans emperador Leo-
                                                                                                dans fou dirigida a ensorrar els                                                       •
                                                                                                veins immediats, Austria i Ve-                   pold amb gran descontent deIs
    havia de destinar-s'hi s'ha Jistret per a altres coses, oque                                necia.                                           vian esos.

                                                                                                La república veneciana, da-                      Veient el perill a les seves             (Associació Catolí«:a)

    no es feren bé els pressupostos?                                                            vant les eseomeses deIs vaixells portes, els pobles d'Europa s'a-

, Segurament les dues coses, agreujades encara per no                                           otomans que li disputaven la larmaren i els prínceps ale-                                 Curs de 1933-1934
                                 donar les obres a subhasta, com esta disposat, per tal de po-
                                 der fer-Ies per administració,-ni que resultin a doble preu    hegemonía que fins Ilavors ha-                   manys ajuntaren les seves forces      "Q L primer dillus d'octubre
                                                                                                                                                 a les austríaques per a' intentar
                                                                                                via tirigut a la mar l1atina, va                 el salvament de la capital.           J.:;,que s'escsu el dia 2, tindra
                                                                                                dísposar-se a lluitar co ratjosa-

                                                                                                ment, men tres Austria i Polo-                   El veritable alliberador de lloc l'obertura del curs de les
    - i fer-hi trebaliar a qui després pugui regraciar-hu eñ certes nia Iluitaven aferrissadament a Viena fou, pero, el generós rei escoles gratuites per a obrers.

    ocasions. Cal remarcar que per aquest sistema a la íacana                                   les seves {ronteres fent impossi-                de Polonia Joan Sobieski ven-                 La insc:ripc:ió
    de les escoles amb el poc que hi ha fet, s'hi ha despés Olés                                bIes per deturar I'avenc irressis-
                                                                                                                                                 cedor del~ turcs a Chocin i ha-           Els díes 27, 28 i 29 de setem-
    del que segons pressupost havia de costar el total,                                         tible dels tures.                                bil i experimentat militar.           bre, de qos q uerts de 8 a dos

                                                                                                     Les crides deIs Pontífexs ro-                    Al davant de 40,000 humes

        Parlem de les habitacions per als mestres,el que pompo-                                 mans a favor de la unió dels po-                 s'unia amb les tropes austro-a-       querts de 9 de la vetlla, t indrb.
    sament vol anomenar-se vel casal del mestre-.Ens sembla que                                 bIes cristians davant del perill                 lemanyes i prenerrt el comana-        lloc la inscripciá d'admissió.
                                                                                                comú, 110 eren escoltades massa                  ment de totes les forces aliades
                                                                                                                                                                                           Per ésser admesos són neces-

    l'Ajuntament no té ni idea del que costa construir vint pisos a tra fega ts tots plegats per les arribava davant de Viena el dia saríes les condicions seguents:
                                                                                                                                                                                           Primera.-Tenir almenys 12
    [a que pensa dedicar-hi el restant de I'ernpresü, del que se-                               Huites religioses:hegemoniques,                  onze de setembre quan les espe-
    parades les 68,000 pessetes ja d.ites, i el cost de la negocia:-                            Per fi l'a tac deIs turcs a Xipre i              rances deIs defensors de la ciu-      anys.
    ció i demés despeses, resta per al e Casal ~ 98,000 pe~setes                                les energíques exhortacions del                  tat eren ja esgotades i la fam            Segona.-Els de nou ingrés,
    en nlÍmeros rodons; 4900 pessetes per pis, amb quarto de                                    Sant Pare Pius V, convenceren                    comen¡;ava a fer sentir els seus
                                                                                                els pobles més importants de la                  estralls. L'endema, dia dotze,        .presen.t,ar la papereta de reva-
                                                                                                Mediterrlmia i una al'lianea fou                 l'exercit cristia inicia l'atac i la
                                                                                                                                                                                       cunaClO.
                                                                                                                                                                                            Ter~a.-Presentar-se ácom-

    bany i tot!                                                                                 tractada entre Espanya, Vene- seva ala esquerra va rom pre la panyats deIs pares o encarre-

       Ja sabem qne s'ha parlat d'habilitar per aixo, els edificis                              cia i ·R o m a . Si bé no va poder               línia turca comen¡;ant a retirar-     gats.
                                                                                                aquesta unió salvar Xipre, en                    se part de l'execcit otoma. En            Seran preferits per l'admís-
    del carrer de la Font: ja veurem COill s'hi enquibeixen els                                 canvi en la gloriosa batalla na-
    vint pisos, i el que costara la seva habilitació, a Olés del cost                           val de Lepant, va donar un cop                   aquest moment el reste de les         sió els que' van acabar el curs
    de les obres que caldra fer en aquest cas, per habilitar el                                 decisiu al poder marítim deIs                    forces cristianes es van llen~ar      anterior i els que més es distin-
    local per als jutjats, diposits municipals i oficines per a pe-                             turcs.                                           valerosament contra la totali-        giren en 1'aplicacÍó, conduc.ta i
    sos i mesures que avui hi ha en aqueIls edificis.                                                                                            tat de la línea enemiga que fou
                                                                                                     A les fconteres d'Austria,pe-                                                     assistencia.
         Es molí cómode-encara que gens ecol1omic-fer les                                       ro, el periH continuava i després                destrUIda, fugint el general Ka-          El primer dia d'inscripcÍó
                                                                                                del regnat de diverses soldans
                                                                                                                                                 ra-Mustafa i tots els que pogue-      sera destinat exclusivament als
                                                                                                                                                 ren salvar-s~ de la desfeta.          alumnes deIs cursos anteriors.

                                                                                                ineptes, indignes succesl:iors deIs              SQbies"ki fou rebut triomfal-            Horari de les Classes
    coses amb pressupostos extraordinaris nodri ts amb em- Mahomet i deIs Solimans, van ment a Viena el dia 14, festa de
    prestits, quant-n.oltes vegades per mala administració-no pujar al poder de l'lmperi una Sant Esteve, considerant-Io                                                               CLASSES GENERALS

L~  arriben els pressupostos ordinaris. Ara com ara, els serveis                                din~stia de visirs, intel'ligents i              com l'indiscutible alliberador        diaríes, de 7 a dos quarts de 9
    deIs emprestits contractats, suposara una partida anual de                                  energícs~els l(uprili-que do-                    de la ciu-+at. Cent anys més tard                   de la vetlla.
                                                                                                                                                 Polonia queia esquarterada pels
                                                                                                naren altra volta a l'imperí dies                                                       CLASSES DE DIBUIX

    53,500 pesset'es. Veurem si . caldra fer un altre emprestit de gloria.                                                                       seus veIns, entre els quals hi ha- APLICA:f ALS OFICIS

    per afer l'Institut. La desgravació del pressupost és un fet.                               El govem deIs Kuprili va via els austriacs que ella havia dia.ria, de dos quarts de 8 a dos

---------------)                                                                                ·co m en ¡;a r a la segona meitat del salvat de l'opressió otomanal                       quarts de 9 de'la vetlla.

                                                                                                segle XVII i una Huita entre                     L'alliberació de Viena ase-

                                                                                                cristians-hongaresos i austriacs nyala el fi de l'expansió otoma-

    ----------hle~iu 1'eeIÓ, propa~ueú-lo                                                         -feu el pretext per una nova                   na. L'imperi havia decandit           Compren ah establiment
                                                                                                                                                 hns a no comptar per res din tre
                                                                                                i i formidable invasió. Demanat                  la política europea. Avui els         -que anuncien a A C CIÓ
                                                                                                  pels hongaresos 1'auxili turc en
   1   2   3   4