Page 1 -
P. 1

Admetem anun- '

-                                                                                                                                                                cis en aquest IIoc

                                                                                                                                                                                            _ ...... -  '1: -

                                  VILAFRANCA DEL ' PENEDÉS 11 DE MA R~ DE 1933.                                                                                                                                NUM. 1255

                     -QUARESM~LS                                                    A propósít del pro-                                             La  divisió            territorial

                                                                                      blema d~ l'en-
   L'eficacia del dejurri serryament
                                                                                                                                                        de Cafalunya
                                  Es per amor a la professió
                                                                                          docen t, que tots hauriem de
   N deis eíectes del primer pecat fou la debllitat de                              blasmar i els mes tres els pri-

I , 'la carn que [a sentí Adarn i que es féu encerna-                               m ers, l'establiment de l'escola
                                  nadissa a tot el Ilinatge huma. La caro que fins  única.
                  aleshores estava sotm esa i era dóctl a l'esperit, per la vio-
                                                                                        N o es necessita una gran a r-

                                                                                    gu mentació per a demostrar pa-

   lencia del pecat original queda desfermada i re bel -lada. Se- lesament que el monopoli de

   gons la narració bíblica fou el primer ele cte que dins mateix                   l'ensenyament, representaria si-
   del paradis sentí l'horne pecador, quedant inaugurada la                         nó un retocés, el posar una bar-
                                                                                    rera infra nquejable on totes les
   historia de la lluita de la caro contra l'esperít que ornple                     innovacions, totes les metodolo-

   tots els temps i és l'explicació de molts fets de císlus en la                   gies, tots els avencos de la pe-
   vida deis po bies.                                                               ds gia, to ts els neguíts i l'espe-
                                                                                    rit d'investigadó i de millora-
          Aquesta Ilu ita individual j' hem sentida viva ment tots                  ment que tot mestre deu sentir,

   els homes i del seu resultat depen la vida futuro; la SUPl.- n aufra garien en l'espera d'una

                                                                                                               resol ució ministerial, de les con-

   ració heroica fa de l'horne un sa nt, la derrota vergonyosa clusions a'una ponencia o deIs

   I'ofega en la sensualitat més baixa. Sant Pau sentia viva- treballs d'una comissió i no po-

   ment aquesta lluita interior i la descriu als fidels de Gala- dem pas fer-'nos í l'Iusions: un

                                                                                                               canvi de sistema o d'orientacions

   cia. e La caro cobe]a contra I'esperit i I'esperit contra la al ésser a pl icat a tates les esco-

   caro, puix eJs dos estan contraposats l'un a l'altr e- i en la les representa unes despeses

   carta deis Romans e pux la r rucencia de la carn és la mort                      considerables i un trasbals prou
                                                                                    gran per esfereir al ministre
   mentre que la prudencia de I'esperit é s la vida i la pau; els                   més g osar ós.

   que viuen s~gO:1S la carn no poden plaure a Déu-. Pero                                                                 ••

   aquesta carn enemiga nostra, és UIl element essencial de                             Manquen escoles i manquen                                   D'en~a de l'etorgemeni de r Estatut, i descomptada I'eboliciá
   l'home viu, i p er aixó m é s que preconitz ir una destrucció                    mes tres, és veritat; la solucíó del
   d'aquest element pecarninós, cosa per cert impossible, de-                       conflicte no és pas el tancar-ne,                                      de la divisió de Cata1unya en quatre provincies, la qiies-
   vem aspirar i procurar dignificar la caro transforrnant-Ia en                    molt al contrarió l'Estat no té                                 tió de la nova divisiá que ha de regir ha despertat I'interés de
                                                                                    dret a tancar cap escola, mentres                               tothom, [e que és un problema que posa en ioc molts i variats in-
   a] j j d e lesperlt, e sco ltern a Sant Pau, -no oferiu tampoc                   hi hagi un sol deixeble que hi                                  teressos i dona lloc a revifar etitigues riva1itsts i a somnis velei-
                                                                                    assisteixi, altrament semblaria                                 tosos de preponderéncies.
   els vo stre s rn ernbres al p ecat com a armes d'Injusticia ans                  que l'Esta t en un abús de Forca
   bé oferiu els vo stres merubres a Oéu com a armes de jus-                        volgués desfer-se d'un compe-                                       Es evident que sigui la que sigui la divisió que s'ecordi, ha
   ticia.' No és IJ moral budista que preconilza l'aniquila ment                    tidor o que els nostres sectaris                                d' ésser recolzada a les comarques naturals, no tant delinides
   sistemát ic és el concepto crlstiá que devem tenir de la caro                    temessin que a casa nostra es                                   per bé que es fonamenten en fets Íiistorics o geo..gralics, com po-
                                                                                    repetís l'experiencia de Bélgica.

   com a instrument de salvació La feina de subje crar la caro                      Que no temi l'Estat que si dría veure's, ja que segons els experts en geogrslia varia el seu

   és íorca laboriosa i l'Església ajuda els fidels arnb métodes el1 funda escoles amb m ajo r sol-                                                 nombre de 30 a 50. Ens sembla mo1t acceptable la que s'indice en

                                                                                                               vencia que les degudes a la ini-     la geogralia publicada per la Protectora de l'Ensenvenes Catalana
                                                                                                                                                    d' En P. Blasi.
   garantits per l'experiéncla i que tenen les arrels en la en ciativa privada, sera eH quí edu-

   la més remota tradició cristiana.                                                cara les generacions futures; i                                 Aquesta divisiá su posa 40 comarques, [indicedes en forma
                                                                                    pensi que si veu cada dia més u-
        L'Institució del dejuni i l'abstlnéncla de caro és un deis                  fanós el camp de l'ensenyament                                  granca en el gravat que publiquem), les quels juntament amb les
   metodes més eficaces, que ens recorda durant l'any, i parti-                     lliure haurá estat per~ue eH,                                   principels pob1acions de cada una, indiquem a continuació.
   cularment en el temps quaresmal el problema de la caro i                         l'Estat, no haura reixit en do-
                                                                                    nar al poble el que el poble fre-                               1 Vall d'Aran          Viella.
   i ens indica un deis remeis. Al sentir-nos débils ens adonem                     tura i que aquest poble en per-                                                        Pont de Suert.
                                                                                    fecte ús del seu dret imprescrip-                               2 Ribagor~a
   que tot el compost material depen d'elements també m~­                           tible i indeclinable haura anat
   terials sense importancia, i alehores es quan valoritzem la                      a buscar on ho podia trobar.                                    3 Pallars              Sort.
   part espiriluaI. Davant el misteri de la vida es desfermen
   totes les nostres concupiscencies, enervad es ¡;er les pas-                           1 perque aixo sigui possible                               4 Conca de Tremp       Tremp.           ,
   sions empeses per l' arborament jovenc;á. Per frenar aquests                     cal que, tots els que estimin i ~j­                             5 Seu d' U rgell
                                                                                                                                                                           Seu d' U rgelJ.

                                                                                                                                                    6 Cerdanya             Puigcerda.

   impulsos, per apagar aquest cdliu, és un remei poderós el                        guin col'laboradors de l'obra                                   7 Vall de Ribes        Ribes.                              /
                                                                                                                                                    8 Camprodon            Camprodon
   dejuni i l'abstinencia. Si volem, doncs, donar una prova de                      d'espandiment de la cultura
                                                                                    mÍ1jant~ant l'ensenyament i no                                   9 Ripolles            Sant loan de les Abadesses, Ripol1.
   l'obediencia de la nostra carn, hem de complir religiosament                     necessitin per triomfar res més                                 10 Olot                Olot.
   aq uest precepte, l' Església ens el posa., pe~ ~du~ar el n~s~re                 que el propi esfor~, cooperin i
   esperit en la tempe~anc;a i en l'ob edlencla. Oeu prohlbl a                      secundin les institucions que es                                11 La Garrotxa         Banyoles, Besa1ú.
   Adam el mpnjar de la fruita prohibida, trencant el manca-                                                                                        12 Emporda
                                                                                    proposin treballar en pro d'a-                                                         La Bisbal, Figueres, Palamós, Pa.

   ment s'arborare n totes les concupiscencies humanes, que quest progrés pedagogic en el                                                           13 La Selva                1afrugell, Sant Feliu de Guíxols.
   prengu eren i ncrement amb el favor qu e dispensa la huma- nostre poble.                                                                                                Santa Co10ma, Bla.nes, L10ret de
                                                                                                                                                    14 Maresma
   nitat als olaers d e la carn. Per of egar aquesta preponderan-                   E MELIA CODORNIU DE GENDRAU                                     15 Pla del L lobregat       ]Ylar.
                                                                                                        ME5T RESSA
   cia d~ I~eleme ll t carnal d amunt de I' esperit, ve el dejuni i                                                                                 16 Penedes             Calella, Arenys, Mataró, Vilasar.
                                                                                                                                                                           B arcelona, Badalona, Sant Feliu,
   I'absti nencia, que ens acostumaran i ens far an tastar el gau-
                                                                                                                                                                                M olins de R eí.
   di ex q ui sit d' una án ima que es deixa p orta r preferentment «2l\C CIÓ» ES VEN A LA                                                                                  Vilafranca , Vi1an ova, Sant Sa.dur..
                                                                                    l - - - - -LLl- - - - - -BRERIA PUJOL
   per I'e speri t.                                                                                                                                                             ní, Vendrell, Sitges,
   1   2   3   4