Page 1 -
P. 1

-                                                                                                                                                                                      SETMANARI

    56                                                                                                                                                                      'l<EDACCIO I CJiDMINISTRACIO

 es                                                                                                                                                                              CASSOCIACIO e .ATOLICA e: . .

                                                                                                                                                                              fERRERS, 38 z.'. TELEfON. 83 ,-

                                                                                                                                                                                                                                                        s:

                                                                                                                                                                                  epREV DE SUBSCRIPC¡O

                                                                                                                                                                                                                           ."'.~

                                                                                                                                                                                  .:. .,(]'RIMESTRE. I'So~~;:
                                                                                                                                                                                                                                    .=. - . .
                                                                                                                                                                                            , <.

                                                                                                                                                                                                                            NUM.11 73

        La colonia escola r                                                L'Evangeli,                                                                  E n l'escenari social,l'egoísme fe sta r eligiosa de St.

                                                                                                                                                     i l'odi se les fa n a mata i dego-

                                                                                                                                                     lla. S'han exigjt primer per l'a- f elix, patró de la vi-

                 vilafranquina                                             remei social                                                              m enaca Í després per la violen-                   la, a la Basílica de
                                                                                                                                                     cia milIoram ents m és o men ys
        11 I                                                               ILI                                                                       í l'Ius ovis, farisiti cament regate-                     Sta. Maria.
                   . I NA de les obres Olés destacades-Ia rniilor-c-de            ES prescripcions evangéli-                                         jats i concedits més tard, sinó de
                 , ' l'Ajuntament actual, ¡és, indubtable ment, la trame-                                                                                                                               L A solemne novena de dicada
                                                                                                                                                     grat per fon;a. MilIoraments que                          al gloriós mártir S ant Fe-
                    .: » sa a Torredembarra de la primera colonia escolar                                                                                                                               lix, co merica rá el día 22 , a un
        vilafranquina. Aquesta fina atenció vers els infants, redimeix     r ques: heus ací la rella per a                                           amb h    aler~maocntuiaacsio'hnasudreiepna  acor-  quart de 8 del vespre . Es resará
        el municipi que avui regeix la nostra vila de la seva actuació                                                                               dato Si                                     trons  el sant Rosari, amb l'estaci ó a l
                                                                           'o b rir sole en el camp so cial.                                                                                            Santíssim Sagrament, cant de
        apagada i lenta en altres aspecte s.                                                                                                                                                            «Completes» per la Comunitat
            Els anteriors ajuntamentS de Vilafranca s'havien desen-        ~lles enfoquen llur eíicácia vers                                         i obrers h a g ues si n estat infor-               i poJ!,le i novena cantada al
                                                                                                                                                                                                        Santo
        tes gairebé totalrnent de la qüestió escolar, a. desgrat que a     el millorament ma terial      iq~malosrea-l                               'mades per ·1' esperit cristiá, por-
                                                                           Id e les classes afectades i                                                                                                     Com cal esp er a r , el temple es
        la nostra vila estigués en un lamentable abandonarnent. No                                                                                   tador de garbes de blat en una
                                                                                                                                                                                                        n-veurá corico rreg ud íasim de
        ta sol ,s havien negligit I'organitzac'ó de colónies, sin ó que    vol codi social que no tírigui per                                        m á i de brariques d'olivera en
                                                                                                                                                                                                        deIs. .
                                                                           exponent el llevat evangelio no                                           l'altra, portador del pa amb el
                                                                           reeixi rá p rácticam en t. Les teo-                                       compliment de les obres de mi-                                 •••
                                                                           ríes orfanes de .moralitat cristia-                                       se ricórdia i portador de pau amb

                                                                           na fracassen cada dia; el ca pita-                                        la practica d'una doctrína que

                                                                           lisme deIs de dalt í el socialisme                                        és tota amor.
                                                                           deIs de baix basen avui' llurs                                                S'ha prescindít de Déu í sen-
                                                                           prosélíts en realitats econ óm i-
                                                                           ques tangibles; en. exiliar, pero,                                        se Déu no hí ha religió í sense
                                                                                                                                                     relí gió no hi ha moral í sense

        davant el mal estat pedagóg!c i les minses condic ions d'ha-       de la seva actuacíó tot he reli-                                          moral tampoc no' pot haver-hi                          No jutjarrt oportú reali tz a r,
        bitabilitat de les escoles oficials, tenien una passivitat fran-   giós, no troba resclosa la torren-                                        amor mutuo La verítat í la jus-                    pels carrers de la vilo, la ca pta
                                                                                                                                                                                                        tradicional que es destin ava a su-
        cament indignant. Totes les iniciatives llancades al vent per      tada de irriquitats amb que ca-                                           tícia no sé n avui reguladores del                 fragar les despeses de les sole m-
                                                                           pital i treball enverínen llurs                                           dret; la máxima víoléncia de-

        la Premsa o per particulars per a resoldre el problema esco- diferencies.                                                                    canta la balanca aquí més I'em-                    nitats religiosas de la F es ta de
                                                                                                                                                                                                        Sant Felix, es prega a tots el s
                     . 1I Perdran el temps els socio- pra i en aquest cas veiem que                                                                                                                     que sentin devoció al gloriós
        lar vilafranquí, eren rebudesarnb un arr onsarnent J'espat es. legs de tota llei que s'apartí de quan no és el despotísme de                                                                    Patró í a les nostres festes m és
                                                                                                                                                                                                        típíques, sentídes i preades, i de -
        Hom hav ia arribat a creure que existien motius poderosis- ,' l a llei de Déu, perqué sense la baix a dalt és el de dalt a baíx                                                                 sitgin contribuir amb les seves
                                                                                                                                                                                                        dádives a I'esplendor de la no-
        s isrs que prlvaven que Vilafranca posseís escoles eficients 1, segona prescripció del 'Decaleg i que escanya el dret del més feble                                                             vena i dívins o íicis del 30 i 31

                                                                           el Nou Manamel;tt del Cenade amb l'argolla d'una tirania que

        suficients.                                                        les relacions ha rm óniqu es de canvia de nom, d'estaments i de
        " En el temps que ocupava la 'bat l l ia el . ser.yor "A lvsr ez, 11i patrons i obrei s esdevenen ll~- · lloc, pero no de naturalesa.

        liasué un moment que semblá que sanava a resoldr e la              t ra m orta, puix quanen els con-                                            . El diccionari de la moderna                   del mes que som, les facin a
        ~q übestió per rnitjá de la construc.c í ód.'un grup escolar. La   certs humans 1hí manca I'amor                                             sociologia s'ha omplert d'un ar-
                                                                           mutu és pueri creure que la for-                                          got de mots que les ,r el a ci o n s               mans de qualsevo l sacerdot o
        aleshores incipient Secció de Cultura de la Societat La                                                                                      putronals-'obreres deIs temps
                                                                           ~a coercitiva de les lleís humanes                                                                                           obrer de la Basílica, o bé a l d es-

                                                                                                                                                                                                        patx parroquial.                                    .

        Brincipal, sota I'orientació acienGada d'un deis me-mbres          és suflcient per a ·es ta b ilitz a r                                     antícs p racticament no elsH!es-                   Del            Caml,
        m's destacats, En Pere Regull, adreGa diverses .comu-                                                                                        tilaven: vagues, boicots, lock-
        nicacions al batlle respecfe .Ia necessitat d' aprúfitar           falmictbespseorcnisa.1Sd.~Dhaermqouneisaeerlvsecixoenn-                   outs, sabota tge, bra¡;:os caiguts i                                  El nost.re urc
        'el s moments propicis a la construcció del grup escolar;                                                                                    demés fraseología que refleXia
        iridividus de . la mateixa Secció asslstiren a reunions            les lleis quan no hi ha amor ni
                                                                                                                                                     les víbracions violentes que avuí
                                                                           moral, diu la dita ciceroniana?                                           divorcien coses que fotl;:osament
                                                                                                                                                     han de víure -u n i d es. Só.n taq'ues
                                                                             nJa fa molt de temps que l'e~til-

                                                                           1ogra ca i e1 mall es miren de

        celebrades a l'Ajuntament. Es pot dir que hom tocaya gaire- ; reüll. Foragítat I'esperit crístia                                             de sang i rossecs d'odi que em-                    P~  L nostre

        bé amb les mans la solució del problema escolar vilafranquí. de les oficines i del obradors,s'ha                                             bruten tota la civilització i el                       tant que,  urc  soberg arríba a
                                                                                                                                                     progrés del segle vínt.                                           en   apagar-se dins
        Pe¡;o com que en aquell AJ'untament no hi hav;a ningú ~ue          eclipsat la justícia en el cor deIs
                                                                                    d1 b                                                                 Els nos tres avís no sabien                    el nostre pit la flama d 'un i d eal
                                                                           rícs i e s po res; uns í altres
        sentís la qüestió ni era compost de pers.ones massa conven- han perdut la fe i l'esperan¡;:a en tantes coses com la gent d'avui: per al quallluítarem abans joio-

        <;lides de que la intel'ligencia servís per gran cosa, vet ací l es verítats eternes í immutables no coneixien tants aven¡;:os, ni sos i plens d'entusiasme, d onem
                                                                                                                                                                                                        per terminat ¡;:o que ens h avi a f et
        com I'eficient educació deis in fants es va tornar a conSl'd e-    id ha1estat aleshoresquan,dec1ara- tantes lletres ní tanta ciencia,'pe-
                                                                            a a suspensió efectiva de les ro sobreexcel'líen en una que la                                                              bategar el cor molt deliciosa- '
        rar escadussera per l 'Ajuntament i el grup escolar es va con-                                                                                                                                  m'en~, bo i esmer~ant-hi dolors i
                                                                           vírtuts teologals, la brutalítat i . societat moderna no conrea: la
                                                                                                                                                                                                        energies a desdir.
        vertir en una simple escola .                                      la injustícia han estat la raó su-                                        ciencia de l'amor í del temor de
             Tots aquests antecedents sembla que no tinguin res a          p1r ema1 amb que han1 falIat el                                           Déu, fonament de tota saviesa i                       L. no obstant viu l'ideal a-
                                                                           p et e s qu e paguen i e s que tre-                                       norma de vida d'aquelles gene-
                                                                                                                                                                                                        quell, vi u sens dubte. co n t ra nos -

        veure amb I'actual fet d'haver organifzat el municipi una co- ballen.                                                                        radons que havien fe t seny po- aItres, m algrat nosaltres, pres- .
                                                                                                                                                                                                        ci ndint d e nosaltr'es, i adhuc
        lonia escolar a To rredembarra. Pero aquest fet és, si Olés            L es con seqüen cies d'a quest                                        pular d'a questa d íta: Crec en tenín t-nos per .en em í cs a nosal-
                                                                           estat d e coses havíen d'ésse r f a -                                     Déu, esp ero en Déu, estimo a . t r es, a nosaltres q u e en s creiem
        no, la rectificaci ó d"e la neglige, ncia municipa I d avan t ¡es  t als, pe r bé que se n sibl es . Sense                                   Déu i Pa a cas a. Els jo rn al er s
                                                                           creences í se hse esper an ¡;:a en un                                     es feí en veIl s treb a lI a nt en 'l es           que vi vía pe r que vivia en nosal-
        qüestions escolars. Una colonia escolar no és, realment, una
                                                                                                                                                                                                        tres, p er qu e l'alimen ta vem no-
        gran cosa a m olte3 po blacions. A "Vilafran oa, pero, represen- mes enlIa, en la lI uita a ma rga                                           h isendes de I' am o i a qu est mÍta -
                                                                                                                                                     va els treb alla do rs com un a pe r-              saltres , pe r qu e el so sten í em no-
        ta que el muni cipi s'ha adonat que era fei na de Ia seva in - i per la conqu esta de l pa r esulta                                          llo n ga ció de la família. De b a íx              saltres, perque l'estim a vem no-
                                                                                                                                                     a dalt puja va el respecte i d e                   s a l t r e s ....
                                                                                                                 bon xíc platoníc- exigír r esigna-
        cumQenc ia aten dre les necessitats de is infants, meny s ció a qui veu que les seves suors                                                                                                                    N Ol A DE GURRI

        negligibles que les deis adu lts .                                 no abasten per a portar el pa a . d alt á haíx davallava I' amo r . L a

        Voltlríem que aqu esta colonia esc olar qu e ara 1I0em sin -       .moltes t a mílíes o n les malaltíes                                      venelació  i I'efecte  esets tarmu~ctnut sraevna-
                                                                           consumptíves hífan estralIs.En-                                           la pau en  aquells

        cerament , fos definitiv am en t el primer pas ve rs u na con st ant sems esdevé poc comú donar tre els quals no es coneíxíen els h a res pltJ or q u e l'home sense

        atenc,ió mu ni ci pa l per les q ües ti o ns materials qu e afecten menjar a qui té fam. beure aquí conflictes socials que emmetzi- D éu , quan l'org u ll el fa cr eure

                                                                                                                 té set, vestír el despullat i exer- nen la vida moderna. P obles a - un semidéu, puíx és a l esh o r es
        I'escola . V oldríem que d'a ra enda vant ja no hi hagués aules cir la justícia distríbutiva, quan quells ambDéu on la"pau hi flo- quan els pecats capítals fan fer

        sense condicions de cap mena, sense util latge pedagogic, l'egoísme aferrat al cor deIs ho- ria, al revés de les societats atees l1ur tasca corrosiva en el cor deIs

        sense res que les fes simpatiqlkes als infants,                    mes com una serp, no desarrela on hi arrela l'odi de classes. És homes í en el cor deIs pobles.
                                                                           la for~a de la consciencia feta que l'apropament í la fe a Déu fa Aquesta és la malaltia de l'hora
             A questa colonia escolar d'ara ha estat un primer pas, un
        b on pas, Tant-de-bo dllgui alguna cosa m~s darreral               amb el motIlo de l'amor i del créixer les vírtuts indíviduals i que vívím.

                                                                           temor de Déu.                                                             1col'lectives, mentre que no hi 1                      •          ANGEL MARQUÉS
   1   2   3   4