Page 1 -
P. 1

-                                                                                                                                                                                                     SETMAN ARI
                                                                                                                                                                                              'RE DA CCIO 1 CA DMINISTRA C¡O
          -
                                                                                                                                                                                                    (A SSOCIA CIO CA TÓLICA
JALADA, 56                                                                                                                                                                                      FERRERS.38 1.'. TELE FON. 83

 el Pencdes                                                                                                                                                                                         epREU DE SUBSCRIPC¡O
• vla)                                                                                                                                                                                                    'TRIMESTRE. l 'SO

." 8                                                                                                                                                                                                ..

                Una ehabllít ció .                                                                  Dues anecdotes

                             que cal fer                                                               del «Tigre»                                                                7\.ssociació. Católica

                           1 és cert que dintre poc temp s el réglrn po lít ic                      N o ten im la pretensió de                                          Diumenge, 29                               t:\. les 10 de la nit
                             IE h
                                                                                                            presen ta r catolitzada la fi-                                                    Bsd e ve ni me nt teatral
                             d spanya a de reprendre la nor malira t, cal pen-                      gu ra de l salvador de Franc;a,
                             sal' en una colla de preparaci ons ciuta danes. Cal                                                                                                  Estrena de la comedia d ramá tica en tres actes original
                                                                                                    G eo rges CIemenceau, puix era                                                                   de Manu el Gomis i IS en t ís
             pensa r, primer que tot, en la rehabilit ació del mot polític a.
                                                                                                    ben co neguda la seva irre'lígio-                                             L E LREUEL O
                            .1
             A ques t mot la estat presentat com a encobr idor dimruora-                            sitat, pero volem reportar dues
             litats, co m a - camouflage- d'intenclons no massa bon es i                            ariécdo tes curioses que s'han pu-:
             com a r etal d arr era el qual hom comet tota mena de t ort s                          blicat, entre altres, aquesta dies

               1 I1                                                                                 als diaris de Franca.
             a a ca . ectivitat. Se li han adreca t tants pen jamr nts que
                                                                                                         Durant la guerra un dia CIe-
                                                                                                    m en ceau estava a la línia d'a-
                                                                                                    ta c al lloc de més perillo SoIs

             la gent si mpl e, la que es posa al costat del darrer que li a l g u n s m etres el separaven deIs

             parla, ha acabat per creure que el polític només v iu de                               alema nys.- N o avenceu, senyor                                     Epoca actual                               Es ple ndida prese ntació
             ,                                                                                      Presi d ent!-li p reg á el general
             1eng any i de predicar el que no creu.                                                                                                                     Estrena d'una magnífica de coració pinta da per I'escen ógraf
                                                                                                    que l'acom panyava. E n tre els                                                        vilatranquí JOSEP S ENA BRE
                 La rehabilítaci ó que esmen íern ha de con sis tir á demos-
             tra que la po l1ititea e's1 a funci.ó més noble a serve i del comú.                    fiHe rro s d e sepa ra ció de l es dues

                                                                                                    trin x eres enemigues dos cada-
                                                                                                    vers de dos soldats francesos es-

                      No hi ha cap art ni cap cienc ia que meni de la manera                        taven perijats, Clemenceau els                                                                                     1
                                                                                                                                                                             Després C le menceau no r i- b le con f erencia de divulga ció.
             que hi. mena ella vers al progrés deIs pobles. Si algú ens                             contempla IÍargament, i les se-                                     gué mé s. A ixecant-s e i a g afan t Dísser tá s obr e el tema «La po-
                                     l                                                              ves llagrimes aviat rodolaren                                       la ma d el mo nj o a m b í n ti m a tabilit a t de l es a ig ues>.
             pregun          t  '       nostre     par er  sobre  la  millar  qualitat  que         sobre el seu bigoti blanc, i digué
                                es  e

             voldríem que tinguessin els homes preeminents de la nostra comrnuguto-cNo. hi ha rringú fraternitat, li d igu é:                                                                                      Comen c;a di en t que en una

             terra, no vactl -Iariern ni un moment: ens decantari em decidi-                        que sigui digne de ca pitariejar                                        - Tu vindrás a di r tot aix ó,         població en la que tots ens co-
                                                                                                    els homes d'aquesta raca! '                                         davant la Corníssíó.¿ jo vull              neix em, no er a n ecess a ri que
             damen t , amb tata convicció, a pre'ferir l a de polit ics.                                                                                                que vírrguis a l Senat ... I'autorit-      rringú el presentés.
                                                                                                         Després, repensant-se, digué:
                                                                                                                                                                                                                   D ig ué que el va lo r d'u na ai-
                      Record em un regidor que en presentar-se per primera -Si; hi ha hagut un home din-                                                                zació s era. acord a d a ... p erq u é jo

             vegada al coosistori va comencar un discurs amb les se-                                tre la riostra Iristória.Sant Lluís.                                la faig cosa m eva... .                    g ua depen d e t r es fa ctors: pres-

             gü    e     t      parau les:  «Jo no he vingut                                        Ell sol...  .                                                       E ls d os h om es s'acomiada- sió, puresa química i puresa

                      n   S                                       aquí per fer política... '        L'a ltra anécdota és de quan                                        ren amics. Po cs di es mé s t ard b ac t er icl ógica.

             Hauria ca lgut que algú I'ha gu és interrom put: -No? Dones                            Clemenceau fou president de la                                      s'admetia el religíós a p le de jar        Digu é q ue,possiblement, I' a i-

             plegue u. Hi guanyarem tot s. . Fer política v ol dir governar, Comissió senatorial encarrega-                                                             l'autorització de la Cong re gaci ó gua de Is P ujols arrtigament reu-

                                                                                                                          da d'examíriar les peticions d'au-            davant la Comissió de l S en a t i, nia aquestes condicions. A V i-

             col' lab ora r, a governar o aspirar a go vernar. AquelI que torització presentades per un                                                                 segons la promesa de C lemen- l a fr a n ca n o hi havia encara pi-

             intervé en qualsevol d 'aquestes activitats i diu que no vol cert nombre de congregacions                                                                  ceau, en guanya la ca u sa .               sos alts ni la gent amava tant

             ler política es contradiu eIl mateix.                                                  relrgioses, després que Combes                                      El monje diu: -Després de la comoditat. Si l'aigua no tenia

                                                                                                    féu votar l'odiosa llei d'excepció,                                 Deu, és a Ciemenceau a quí jo prou pressió per pujar a tots els

                   Du ra nt l'arcontat de 8 0ló , a Grecia, s'Instaurá una Ilei El director d'una d'aquestes                                                            dec que els meus religiosos s'Iia- pisos, la h i pujaven amb cántirs,

             que pun ia els indiferents en polí tica. CaJia qu e CEda cintada Corigregacions ringué l'ardidesa                                                          gin quedat a Franca.                       galledes i altres atuells Seh\-

             pre ngu és parti t a f avor d'una te ndencia o alt ra. El s an tics d e demanar a Clemenceau una                                                           - lis h eu tornat a v eur e?- b lants. D es p r és tampoc se 'ri n e-
                                                                                                                                                                        pregunta al monj e el periodista cessitava tanta ien menys quari-
                                                                                                                          entrevista per justificar de viva                                                        titat era m és facil d'aconseguir
                                                                                                                                                                        que escrigu é aquesta anécdota.
             grecs t enien , tanmateix, un concepte n.és ju st de la polí t i ca v eu la petició d'autorització.                                                            -Si, h em conservat les re la- més p u resa . Amb la creíxenca
                                                                                                                                                                        cions més co t d ia ls. Quan el pre- paulatina de Vila fra n ca ca lgué,
             qu e els homes del no str e ternps. És absurd , pe r no dir estult, Tots lideien:-Mai no consenti-
                   ~~~           1
             q  u            ua   ment  hi  hagi   tanta   gent vo lunUHi am ent       desinte-     ra a rebre-us-Ana al Senat i                                        sident partí l'any 1910 a l'A- pero, fer b a r r ege s a l' a ig u a deIs
                                                                                                    no el pogué veure, pe'ro fou ci-                                    merica del Sud, j o vaig escri u - Puj ol s: el p o u de cal Andrnix

             re sada de les cos es relaci onad es amb I' art d~ governar. tat pel mateix «Tigre») al seu                                                                re-li que durant la s eva absen- p ri m er i ara darrerament la de

             Perqué, adhuc per ob eir, ca l tenir un cr ite ri pol íti c, sig ui el                 domicili personal.                                                  cia, tots els dies a la Santa M is- l'Hostal N o u. Per tal de parlar
             qu e si gui. Perque renunci ar a tota acti vita t polí ti ca és refu-                       Clemenceau el rebé sorna-                                      sa tindria una pregaria a la s e- d'aquesta darrera mescla, el Dr.
             sal' un de}s dret s pri nci pals que pertoquen a fot ciu tada lIiu-                                                                                        va intenció. El monjo li deia en Estalella a.dhuc ha creat un verb
                                                                                                    guer, Henc;ant ferotgement iro-                                     la carta:-Aixo és l'úni c que un . n o u, troballa interessantíssima

                                                                                                    nies co n tra els monjos. L'inter-

             re. Perquc aque l! que es desentérl de la vida po ií¡!ca del                           l oc utor s'in ti mi d a i resta silen-                             p ob re monjo pot donar-vos. No per a ajuntar al lexic vilafran ··
                                                                                                    ciós. El Tigre co n tinu a va:-Els                                                                             quí: hostalnovitzar.
                                                                                             .      monjos, els monj os... qu ins pla-                                  preneu la cosa rient... Clemen-                Quant a la puresa química,

             p ropi país no podra en cap moment lamentar- se d'i llepti -                           g u es ... pero quina idea més ex -                                 ceau en respondre-li li regracia           cal distingir l'objecte per al qual

             tu ts go vernam entc l . Arribarem a d ir qu e fins i tot és anti-                                                                                         ]'ofrena i li deia que no havia esta destinada l'aigua: per beure,

             pat r iótic no exer cir una activitat política gr a:l o petita.                        tranya heu tingut de fer-vos
                      I· 1 .                                                                                                                                            r igu t, si nó que l'ofrena de pre- rentar o regar.
                                                .  f       llna       .             .  f.           mm oI.ó~n jt"or !o.n. .1. cE1.Hm.Icó~o nctni nt euIa.  parlan t     ga r cada dia per la se va intenció
                   Sle canvl qu e delem             os           real ltat,  caldn a   el' neix er                                                         D es pre' s                                             Diu que és un disbarat qu e
             Id es d'aleshores i per semp re una pre venció ci utad' ra contra
                                                                                                    el religiós es. d.rec;~ i m ira n t                                 l'havia pregonament commo- tota l'aigua que té d'anar a un a

             to t aspirant a governar que es qualifiqués propiament d'a- Cle~enceau, h .d1gu e:- S en yo r                                                              g ut ...                                   població tingui de tenir unes

                                                                                                    Presldent, vos Jugueu amb m i                                                                                  conc1icions dictades per La Cier-

             polític. Per g ov ~ rtI a r calen polítics , de la mateixa manera com un gat amb la rata ... vós                                                                                                      va en un temps que vivia a Ma-

             qu e per treballar l a terra <:jalen pagesos i per fer pa forners. tenit.1 sobre mi el privilegi d e la                                                              ult ura drid, la capital de les bones ai-
                                                                                                                                                                                                                 gues, primer perque no sempre
             Cadascú h:l d ' ex erc i r I'act ivi tat per la qual sigui evident-                    situació, d e l'esperi t i del t a le n to                                                                   es troben, i després perque una
                                                                                                    Pero després que us heu burlat

             ment apte. 1. ltra m e n ~ > si p olít.ica vol di r ciencia de gover-                  deIs monjos jo us vull explicar                                     C onferencia del Dr. EslaleIla             vega da trobac1es poden ca n via r
             /lar i hi ha ge nt, CO ;11 aqu ell r egidor, que vol govern ar sense                   el motiu perque jo en sóc.-I                                                a l'2~l e n eu Obrer               perfectament de composició: es -
             fer política , fa de lila! refiar per a una funció 'l irectiva                         amb una impruvisació en la                                                                                     menta en corroboració d'aixo
                                                                                                    qual p o sa t o ta l a se va fe , el reli-                                                                     els casos de les aigues de la

             de qui com en<; a per no _ntendre el sent it deIs mots.                                gi ós d igué l es rao ns de la seva DUOUS de la setmana pas-                                                   Vall de Sto Daniel a Giron a i el
                                                                                                                                                                                                                   cas conegut per l a Cal amitat de
                                    ,                                                               v o ca dó, les belleses de la s ev a                                sada el nostre amic D r. Jo-               Breslau, on en una n it l es a igües
                                                                                                                                                                                                                   varen d eix a r d'é sse r p o t ab les.
             leoiu r p -1                                                                           vida d e pregaria, de treball i de s ep E st aleIla va donar a l'es -
                                                                                                                                                                                                                       F eu notar la poca logica qu e
                                                                                                    sacriflci , la noblesa de la d ig n i- caient sa ló d e la«Sociedad Cora l
                                                                                                                                                                        j O b rero s del Aten eo )) una nota-
                                                                                                    tat d'ésser monjo.
   1   2   3   4