Page 1 -
P. 1

f

                                                                                                                                   SETMANARI
                                                                                                                       'REDACCIÓ I CJiDMINISTRACIÓ

                                                                                                                             CJl.SSOCfACIÓ CATÓLICA
                                                                                                                         fERRERS, 38' 1.' • TEL-efON. 83

                                                                                                                             'PREU DE SUBSCRI PC¡Ó
                                                                                                                                   'T RIMES TRE. l'SO

   ANY XXI  VILAFRANCA DEL PENEDÉS 30 DE NOVEi\1BRE DE 1929.                                                                                                  N Ú M. 1084

   Les Exposicions                                                        Del món catnlic                              ELS NOSTRES CONTES

            Penedesenques                                                                        Vat.icanes La rosa escIatada

                                                                          EE L dia 5 de desembre els so-             S trobava sol en la vida.Ad-                  En lp. recepci ó efusiva plena
                                                                               birans italians visitaran per                                                  de compliments í desigs de be-
                                                                          primera veg a d a el Sant Par e.           huc a casa seva.Allunyant-               nestanca, corejat per la joia fa-
                    ILANOVA acaba de fer un magnífic estorc arnb                                                                                              miliar, entre tanta companyia
                    la seva Exposició. Un estere físic i un estere d'es-  El d ia 7 el Rei Víctor Manuel se del traüt tumultuós de la urbs                    ja havia endevinat que alla s'Iii
              "- ' perit. Ha acollit la III Exposició d' Art del Pene-                                                                                        trobaria tan sol í foraster d'es-
   des qua n [a s'hauria tingut de celebrar la IV. Ajorná aqu est         pr esen ta ra novament al Sant indiferent, havia decidit venir a                    perít com al m ig de la urbs cos-
   tercer certamen de manifestació de potencia comarcal , el                                                                                                  mopolita.
   salta un any, l'ha pensat, l'ha madurat. Pero ha reei xit bell a-      Pare la família real italian a.            recloure's uns dies entre la sere-
   ment, completarnent.                                                                                                                                            Va recloure's a la seva cam-
                                                                          -L'últim número de Acta nor de la pau de la llar en delit
       Hi ha gent esceptíca que no hi creu en aquesta mena                                                                                                    bra. Alla s'hi trobava b é entre
                                                                          Apostolicae Sedis publica una de companyia i no n'havia tro-
   d'exposicions. Art comarcal , art local , reeons de cambres                                                                                                aquelles coses tan seves plenes
   de mals endrecos, estres descolgats de sota la pols i de sota          i n stru cci ó de la Sagrada Con- bata paso                                         de remembrances. Tot aquell
                                                                                                                                                              tros de joventut passat a casa se -
   l'oblit,-diu. 1 bé. El romanticisme, l'arnor al pas sat i el res-      g re ga ció deIs Sagraments en la          N o era estrany, pero. EIs               va li apareixia entre gaies ful-
                                                                                                                                                              gtrrances. Aquell rengle d' ami cs
   peet~ a un present normal són estats d'esperit no morts en-            que u rgeix als prelats.T'acom- anys passaven. Ell ja fressava la                   francs; aquell estol clar de dol-
   cara al dedins de tothom. 1 bo és que no morin rebolcats per                                                                                               ces amigues! Ara ja sabia que
   la regolfada dels nous temps agitats i alguna vegada estults.          p li m en t se ve r d'algunes pres- t r en t en a . L 'abrandament [ove-            els trobaria esbarríats, per 1'a-
                                                                                                                                                              mor o per la mort o la vida ju-
        Aquest desig latent d'ara fa poc de veure reviscol ades           cri p ci ons anteriors sobre el Sa- nívol s'havia entebiat í l'esperit              gadora del destí deIs homes,com
   les Comarques i amb personalitat propia, és, certament, u~                                                                                                 a ell que l'havia emmenat a íns-
   na mena de romanticisme. Diríem una /nova forma de ro-                 cr ífici de la Santa Missa, dis- es con cen t r a v a més sovint en                 tallar-se a la ciutat gran, lIu-
                                                                                                                                                              nya d'aquella ciutat petita just
   manticisrne.Peró ho éso Els rornántícs, grácles a Déu, no han          t r ib u ci ó eucarística i conserva- cogitacions exigente. EIs pares               al temps que la joventut era en
                                                                                                                                                              plena eclosió venturosa.
   mort pas tots. Sempre en queden alguns i entre ells hi ha              ció d el Sagrament.                        havien mort. Casa seva ja no
                                                                                                                                                                  N'hi parlava encara aquel]
                                                                          T ambé el mateix número pu- ho era ben bé casa seva. Era                            roseret del balcó del qual solía

                                                                          blica una oració, que ha estat casa sa germana, qui, casada, es

                                                                          inclulge nciada, i que l' «O sser - devia més a la llar novella que

                                                                          vatore Romano » ha qualificat emergia entre les sentors cada

                                                                          de «o portu n a i profunda», a ' cop més lleus de I'anriga,

                                                                          Santa Teresa de l'Infant Jesús,            El parament era tot canviat.

                                                                          perqué íntercedeixi per Rússia. N~més la seva cambra havia
                                                                          -Aquests dies el Sant Pare estat respectada amb una fideli-

                                                                          ha rebut una peleg rinació d'in- tat exquisida. Aixa li feia pen-

                                                                          dustrials holandesos.                      sar en el tendre amor que sem-

                                                                                                                        pre l'havia unit amb sa germa-
                                                                          El nou arquebisbe de Paris na, i una germana semp re és

   els que han organitzat i organitzaran les Exposicions pene-                 És a dmi r a b l e el gen era l elo-  una germana-c-s'Iravia dit.              arrencar-rie les roses enca ra
   desenques, per exemple. Troben davant d'ells una apatia                ¿ i d e to ta la p remsa fr a n cesa                                                poncelles i les repartía a totes i
   general, una mena de lassitud, una mena de Iástlc vers les             a m b q ue h a estat acolli t el no-       tia-social austriac esta en crisi.       a cadascuna de les amigues co m
                                                                          m en am ent de M ossén Verdier             El Varica acaba de donar ordre           un desig no esclatat d'amor. V a
   coses, una indiferencia que s' extén i fa relso Trob en a cada         per a r egi r l a seu a rquebisbal de      al seu president Mons. Seipel,           venir la partenca i encara n o
                                                                          P a rís. E ll er a un se nzi ll sa cer -   de retirar-se de la política acti-       s'havia decidit per cap. D esprés
   cantonada gent que s'entesta a mig embrutir-se o a ernb ru-            dot, sense t í tols, q uan ha reb ut       va i de fer un viatge de peni-           potser es va oblidar una mi ca
   tir-se del tot, submergida dintre l'anar fent o apassionada            aqu es ta d ig n i tat, q u e sera a u g-  tencia per Palestina.                    de totes aquestes coses que ara
   per motius Iógicarnent inapassionants.Troben al rec te de ca-          ment a d a , d'ací p o cs dies, amb el                                              lí eren tan cares, enlluernat pel
   da esguard posats de mofa, de menyspreu , d 'atac. 1 ells,com          cardenal at.Havia consagrat gai~               «O sservatore Romano» del            gojar artificiós de la ciutat pl a t-
   a bons romantics, tiren al dreten la brega qu iet a pero du-           r ebé tota la se va vid a a una mis-       dia 15.de novembre, en la secció
   ríssima contra els que se'ls ajauen al davc nt , eon tr ¡: els que     sió:-aItíssim a missió!- formar            oficial, s'hi traba un desmenti-         xeriosa.
   riuen de tot , contra els que menyspreen la seva obra.                 cl ergues b en dignes d el s eu Sa-        ment contundent, i diu que,                  N omés restava una rosa es-
                                                                          cerdoci. Ha es t a t superio r ele         «són autorÍízats per declarar~que
        1 cada dia, a despit de lot, ven sor gint a la nos tra Co-        moIts Semi n a ris i, últimament,          aquesta nova esta desprovista            clatada. Les aItr s, com els
   marca nous corrents de vitali tat ·espiriluéJl que neix en de la       er a ge neral de la Companyia de           completament de fonament i               anys d'absencia, totes eren es -
   deu d'aqueixes Exposicions que com enc; aren a ~ 'i lafra;-¡ca i       San t Sulpi ci qu e esta consagra-         nosaltres deplorem que ella si-          fullades.
   que enguany ha continuat Vil anova , deErrrs de p assar pe l           da a la fo r m a ci ó del clergat.         gui t'scampada amb tanta lleu-
   Vendrell. Aparentment, aq u est es. Ex p osic io r s no ~ó n altr a    T ot s el s se u s treballs d' es crip -   ger esa .                                     El van crídar a dinar. En el
   cosa que unes sales fublerte s d'o b r es d'art. In trín secament.     tor en el t err en y moral, upo lo-                                                 seu transcurs la conversa cir-
                                                                          getic i principal m ent social, que            XIV cent.enari de la fundació        cumstancial només era estron-
                                                                          són moIts, queden obscu rits da-                       de 'Mont.e-Cassino           cada per les ingenues fa cecies
                                                                                                                                                              del petit nebodet. En' un ins-
                                                                                                                                                              tant que va aturar-se abstret
                                                                                                                                                              va sentir al seu damun t l'es-
                                                                                                                                                              guard de la seVJl germana qui li

   pero, són mostres d 'un desabaltiment col' lect iu que es ma-          vant aquesta m issió de formació           Durant aquest any de joia-               va 'dir:
   nifesta d'ací d'alla, d 'un a vi brac i ó que.~otrégt:ej2· lot el cos                                                                                          - Jqrdi. Per que no et ca ses?
   social i el predi spo sa a o br ir-s e cam i pels viaranys de la       sacerdotal que ac omplia amb aqu ella j oi a pacífica i amable                          Quina música n ova tenien

                                                                          tanta comprensió i amb tanta que ca racteritza l'orde ha om-                        les paraules de 5a germana que

                                                                          preparació. Ara que entre.r:os-¡ plert la gran fam ília b enedicti-

   cultura ¡del voler ésser. A que stes Ex posicions són com una          altres tant es parla de cnSl de            na. L a casa matriu de l'orde ce-        va extremi"r-lo u n a d ol c;a emo-
   mena d'estímul a la joventut i d 'espe ro a la maduresa . F-           vocacions, seria profitós estudiar         lebrava el seu XIV cent enari de         ció. Aque1Is mo ts eren u n a It re
   questes Exposicion s vénen a ésser una admoni ció a la gent            les directrius que guiaven                 fundació . E l dia 13 de novem-          retrobament de l'amor germaní-
                                                                          Mons. Verdier en la seva tasca,            bre qu e a la li tú rgi a benedic ti na  vol. Tantes de ve gades que ha-

   aturada i un enc or atj am ent a la que es mou. Cada vegada que ha merescut una coronació s'hi celebra la festa de t o ts els vien acudit a la seva ment i mai
                                                                                                                     sants de l'orde, es clola solem- no s'hi havien aturat esb oira-
   que se'n celebra una de no v a, hom reco rda- pot reco rdar,           tan esplendida de Roma.

                                                                          'L ' h a v er parlat la premsa dia- nement aquest centenario A a- des per aItres encatarinam en ts.

   diríem millor-Ies coses que p ro met é de fe r en ¡' anteri or i ria d'aquest nou arquebisbe ele questa fe sta hi assistiren com a I ara la ' dolea v eu f r a te rn a l els

   pot valorar les coses qu e s' ha n d ut a terme . Cada Exposi-         París, ens dispensa de parlar-ne           delegat del S a n t P a r e, el Ca rdo   hi feia acollir com a grata met-
   cíó del Penedes és u n balanc; i una p romesa de noves rea-            més extensament.                           Lépicier i, també D om. Fid el de        gia per a la seva malincoli a .
                                                                                                                     Stotzingen, primat de l'orde be-
   litzacions. Que per 111?ItS anys puguin ésser l'una cosa i                                  Un desment.iment.     nedictina.                                    La r eb ud a q ue li feren els
                                                                                                                                                              ger m ans Reques en s havia estat
   l'altra.                                                                    T othom sap les magnífiques                      El premi NobeI d e fí sica    'afectuosa de debó. L'antiga a-
                                                                          actuacions poIítiques de Mons.                                                      mistat respirava encara tota la
   lIegiu IÓ, propague-I                                                  Seipel com a conceller d'Aus-                   Acaba de concedir-se al pri:r{-     sentor d'antany. Aixo encoratjñ
                                                                          tria. Suara alguns importants              cep-Lluís-Víctor de Boglie que           el seu optimisme nascut al race:
                                                                          diaris alemanys escampar~n pel             pertany a una de les famílies de         deIs mots de la seva germana.
                                                                          món aquesta nova: el partit cris-          més catolica tradició de fran~a.
   1   2   3   4