Page 1 -
P. 1

~..                                                 -- ..             SETMANARI
                                                                                                                                                                                 CRED ACCIÓ 1 rJiDMINISTRACIO
                                                                   VILAFRA NCA DEL PENEDÉS 15 DE JUNY DE 1929.
                                                                                                                                                                                      rJiSSOCIACIÓ CATOLICA

                                                                                                                                                                                   FERRERS.38 1:. TELEFON. 83

                                                                                                                                                                                      CPREU DE SUBSCRIPCIÓ

                                                                                                                                                                                    .~ CJRIMESTRE. z'SO ~.
                                                                                                                                                                                           , {/
                                                                                                                                                                                         "" ~ .

                                                                                                                                                                                                                                                                         ;

                                                                                                                                                                                                                              NÚM . 10 60

J:;'Exposició i                                                    , . Economia                                                                                          Parroquia de la Santfssima Trinitat:

                                   Vilafranca 1• comerc eonstr uc ció d'un orou e
                                                                                                                                Organització pr.o~essional           o INS de poc, ajudant Déu, es íará en aquesta Esgl .sia
                                                                                                                                         periodística

            N el nostre editoria 1 del 20 d'abril rernarcavern la'

            necessitat que el Penedes concorregués col'lecti- EL Smdicat Nacional de Pe-                                                                                 parroquial la installació definitiva de l'orgue nou que

            vament a la magna Exposició que Barcelona ofe-                                                                      riodistes i la Federació N a- construeix l'organer de Barcelona En Miquel Bertran.

reix al món. Hern de coní essar, pero, que l'escrit nostre no                                                                   cional de Periodics, órgaris 0-          L'esmentat instrument, que co~ pletará la decoració tan
hq tingut la sort desperonar l es energies dels nostres ele..
                                                                                                                                brer i patronal del periodisme       rica d'aquest temple, sera costejat amb donatius deis vil a-
ments dírecrors ni de les nostres auto ritats. Per tant, el Pene-
                                                                                                                                frances, estudia l'establiment
                                                                                                                                d'un contracte col'Iectiu de tre- I franquins que desitgen l'embelliment de la casa de D éu.

des deixa de concórrer en col- Iectívíta t a l'esmentat certa-                                                                  balL                                     Fins avui s'han recollit 14,500 pessetes que [a té rebu-
men. No volem deixar passar aquest fet, senyal evident d'in-                                                                        Aquest contracte colÍectiu       des l'organer constructor, falfant-ne encara 15,500 que
diferencia en les altures, sense el nostre clarn de desplaenca,                                                                                                      s'han de lliurar quan l'orgue sigui inaugurat i aprovat.
                                                                                                                                sera calcat, llevat de Ileugeres a-

                                                                                                                                daptacions al cara~ter de la

     Ara que l'ocasió era propícia per a intentar de millorar                                                                   Premsa francesa, deIs d'Alema-            Tots els qui tinguin voluntat de contribuir a una o· ra de
                                                                                                                                nya, Anglaterra, Áustria i Ita-      tanta utílitat per a donar a les funcions litúrgiques aquella
p'oc @ molt l'estat precarí del comerc de vins i deis seus de-                                                                  lia. El seu avant-projecte duu       solemnitat que tant recomana el Nostre Santlssim Pare el
                                                                                                                                un proemi sobre els p rincipis de
r.ivats, no podem fer res més que constatar la manca de fe,

(j' tu siasrne i de seny deis que tenen el deure de vetllar                                                                     dignitat, de llibertat, de boria     Papa Pius XI en recent Constitució Apostolica, podeo lIiu-
p€L oenestar de la nostra comarca.                                                                                              voluntat,d'ideal, que han de pre-
                                                                                                                                sidir la marxa d'un periódic i       rarI'a,lrnolna a la Rectoria o a qualsevol Sacerdot d' aqu ~ ta
     En el segle passat potser si que l'actitud d'ara hauria .es-                                                               les relacions sobre directors i      parroquia.
tat explicable. Com a cómoda, almenys, no n'hi ha d'altra de                                                                    periodistes. Compta sis capítols
semblant. Peno en els mornents actuals que els corrents de                                                                      que tracten de les disposicions                                       Mosszx CARLES LLOIs, PVRE., RECTOR.
                                                                                                                                geriere ls (definicions, delimita-

rnodernitat s'han infiltrat d'ací d'alla, cal que 'les energi es es ' ció de la professió, exclusió deIs

                                                                                                      col'laboradors gratuirs, creació neficis del retir més que les per-

multipliquin pET tal de poder vencer en la lIuita del tr eball d'un regr.stre profes'sroriar1)), de I sones que hagin treballat dos

j dets afers .. No íent-ho així no tindrern dret, en els períodes les condicions de treball (dura- , a n y s, almenys, en empreses

<l'aguda crisi, a aíx ecar la veu. Comptat i debatut.els nostres                                                                ció treball nocturn, descans se- I periodístiques, amb salaris per-

nals d'aleshores provin dran de la nostra placide sa eixorca                                                                    m:nal, va ca n ces), als salaris, a I manents.El total de la pensió no

(;i'abans.                                                         .                                                            la previsió, a la cessació del ser- I podrá passar del 80 per cent del
                                                                                                                                vei [avís previ, iridemrrització), sou mítjá del beneficiari durant

    Pe convicció i per inter és, com a vilafranquins que som,                                                                   i per últim a la solució deIs cori- els seus dos darrers anys de tre-

  o pod m ni volem conform ar-n os amb l'actitud que al'lu-                                                                     flictes i als órgans de vigilancia ball. El 6 per cent d'íngressos
dim. Pér aquest motiu creiern oportú insistir sobre la neces-
sitat que \\Íilaf rancd- j a que no és possible coordinar l'es-                                                                 del contracte.                       . servirá per a cobrir les despeses
fon; de tot el R.enedes-faci alguna cosa per a reclamar l'a-                                                                    Les , negociacioris, corn erica- I d'administració de la ~~ixa.
                                                                                                                                des després de resoldre un acord ' Quant a la concessio d~ pen-
tenció deis estrangers que vagin a visitar l'Exposici ó de                                                                      relatiu a pensions, semblen l'I- : sions no ~ome~~ara a regir fins

Barcelona Gosa niern a demanar al nostre Ajuntament i a les                                                                     nici de la completa organització . que la Llel Iaci quatre anys que
entitats ag¡rícoles que, alm enys, vulguessin imitar, cosa mo-
destíssima per cert, la ciutat d'A lcira, la qual ha editat un                                                                  professional deIs periodistes I sigui promulgada. No obstant,

                                                                                                                                francesos.                           aquest termini quedara reduit a
                                                                                                                                Ara que parlem de pensions, sis meso s e~ cas d 'invalidesa

                                                                                                                                volem remarcar 1'aprovació pel absoluta o, d enfermetat causada

                                                                                                                                Parlament de la República d'U- per intoxicació saturnina.

fascicle explícatiu de les característiques de la població i de ruguay (notes tretes de «I n fo r-                                                                               F. S.

la seva contrada eminentment productiva de productes agr í- . mllciones Sociales ») d'un-projec-                                                                     BI  ballet

                                                                                                           te de L l ei rela t iu a la creació d'u-

coles. Ben segur que es trobarien faci li tats de part de tot- n a Caix a d e pensi olls per al per-
 0111, tant per l'execució co m per la difusíó d'u n fascicle sonal d e les empreses p eriodísti-

semblant. 1, si més no, el pet it Il ibre ens salv aria el di a de queso                                                                                                 d'Bn Brau                                       II

                                                                                                                Aquestes empreses lliuraran                                    .                           Una casa que m ig avergo -

dema de les justes recri mi nacions deIs que puguin teni r dret a la Caixa e15 per cent deIs sa-

a retreure'ns la nostra negligencia o la nost ra inc apacitat.                                                                  l aris pagats.S'imposara ahí m a - E N Bra u era un p ages conco nyida s'havia qu eél at enrera de

                                                                                                                                teix un impost del 10 p er cent          que amb tot i h a ver f et el s la que tenia a l'esq uerra i que

                                                                                                                                sobre la venda de qualsev ol te x t setanta, caminava més d re t qu e u fa n os a arribava fins a la pla~a
                                                                                                                                impres a l'estranger, l'autor del
fulles                             la seva heredat, prop de Moja.                                                               qual resideixi al país.              un fus.                               i es mantp.nia allu n y a d a de les
                                   D'aquí segurament prové el tí-                                                                                                        Tenia ca sa i terres al p eu del  de la dreta pe r un co rred o r forca
                                                                                                                                     N o podran disposar deIs be-                                          deixat, era la h abitació del ma-
                                                                                                                                                                     M on tsen y i a mig quilom etre
                           hi s tó rique s tol d'aquest Marquesat. El pri-
                                                                                                  mer que l'ostenta fou En Ra-                                       del poble, pero poc a6.cion at a l    trim on i F ran cesc i T eresa. T e-
reu mon de Copons i de Grimau,                                                                                                                                       treball i menys a la terra, repar-    n ien do s 6.11s absents del poble
                                                                                                                                                                     tia les hores del dia entre la ta-    els qu a ls n i pe ls guanys ni per

            El m arq uesa t de N oja pare de l'insigne Arquebisbe de many. casada amb D. Narcís de verna i el cafe.                                                                                        l'edat podien ajudar-Ios gran

                                   Ta.rragona Ilm. D. Pere de Co- Sarriera. La cinquena marque-                                                                      MoIt aIt i ehut de carns, ves - cosa .

L  A reno menada família Co-       pons i Copons. El segon sigué sa fou D.n Maria Sarriera i de . tia sempre de la mateixa mane-                                                                                L a Teresa era treba11adora
   pons, va tenir la casa pairal   el seu fin D. Agustí de Copons Copons, ca sada amb D. Gaieta ra: caka llarga i ermilla, que                                                                             per demés, administradora per-
                                   i Copons, casat amb D.a Gaieta- ¡ d'A m at, B a r ó de M alda, que quan no la duia posada la por-                                                                       'p et u a de l'aItar de Sant Antoni
a la nostra vila. Era situada en n a d 'Oms. (1) El tercer que l'usa morir en sense successió, així tava p en j a d a a l'espatlla, barre- que, dit sigui de pas, tenia com
el solar que avui ocupen les ca- er á DJosep de Copons i d' Oms, com tampoc tingué fi ll s 1'aItre tin a verm ella amunyegada so- una plata, feia les fein es de ca sa ,
ses de la senyora vídua d'Enric    m ariscal de Camp, ca s a t amb 1 germana D,a Josepa, ca sad a a m b
Sarda, o siguin les del carrer de  D .a L 1u1s a d'Al em a n y . El quart I D . Pere de Sentmenat. D es de                                                           bre el ho nt, i espard enyes amb      exercia el carrec deli cat d e lleva-
Sant J oan, que fan cantonada      D .a Jos epa de C op ons i d'Ale- 1 I'any 1865, no s'ha tornat a usar                                                             veta negra.                           dora sense m és co n eixcments
                                                                                                                                                                                                           qu e el s que li d ona la practica
amb la Rambla de N ostra Do-                                                                                                                                             Conservava de la seva jove n -
                                                                                                                                I aquest titol nobiliario
                                                                                                                                                                     tut una l1eugeresa i una facili - ni m és tÚols q ue l' a ccep ta ció de
na i carrer de la Palma. A m és    (1) A que st matrimoni eren Baro ns de
                                                                                                                                                J, B. i C.           tat pel ball, que qua n la dona- le s parteres, i encara li quedava
posse1a el casten d e S pitn es amb I Santa Pau, per part d'ella.
   1   2   3   4   5   6