Page 1 -
P. 1

-- -                                                                                                                                                           SETMANA RI
                                                                                                                                                        CREDACC¡O 1 CJiDMINISTRAC¡O
 z
                                                                                                                                                              CJi SSOCIACIO CA TOLICA
 ~DE:Z                                                                                                                                                    FERRERS, 38 1.'" TELEFON. 8J

  méritos                                                                                                                                                     CPREU DE SUBSCRIPCIO
                                                                                                                                                                   CJRIMESTRE. Z'So .'
  ~lmente
               ANY XXI                            V ILAFR A NCA DEL PENEDÉS 30 DE MAR<; DE 1'929.                                                                           NÚM. 1048
     selln,
               Dominica de                                                               de le s o b res estrenades en aquel]                           ELS NOSTRES CONTES
 ras que                   Ressurrecció                                                  escenari era visiblement inferior.

  arición                                                                                Per t a n t, entre el dit públic era     AQUELL HOME
  ine nre-                                                                               facilíssima la coincidencia de pa-
   en las                                                                                rers.I aquesta coincidencia ha es-
 eralilis,
   ins r is s                                                                            tat el que ha donat major nom-
 avttlos o
  s eal a-                                                                               .1::bre de vots a «La florista de la     RA un dia que acabava                  N o hi havia dubte: tarima-
  icarr iz a
 :nica les                                                                               Rambla », de I'Alfons Roure.
 ( mibles                                                                                De 1092 votants que hi ha hagut          d'arribar a Barcelona.                teix jo era casat, tenia fil1s petits.
 51uleren
  la muy                        A resurrecci ó de Cr ist, festa que de rná commemo-      Ial Teatre Espanyol, 766 han vo-
 los ojos                       ra solemnialment l 'Es gl ésia arnb el nom de Pas-                                                La gran cíutat m'enjoia la ca- AquelI home, per tant, em co-
  e cíflco
                              qua de Resurrecci ó, ha dé ssc r per als cristians         tat i'obra susdita. Amb aquesta ra, m'ornple d'optimisme no sé neixia. Pero, de que? I ell , qui
 "oduce
 a a lo s      motiu dejoi a i de satisfacció: p ero no co :n les festes nada-           cohesió, el públic de I'Espanyol " p er que. Així no és estrany que lera? Preguntar-li hauria es tat
               lenques qu e" eren una j oi a íntima i corprenedora sinó
  de lo s      d'alegria i i tens 1 i desbordant d'himnes i cántics.                     ha demostrat que l'única obra anés carrer a val1, tranquil, tot groller ga'irebé, i més després
 u '\ando
firma y             El ternp s primaveral en que s'escau aquesta festa no és             relo.tivament superior-molt re- mirant als vianants com volent- d'haver-li fet entendre que el re-
;ETA5.         sinó una imatge bella del rejoveniment de l' ánirna cristiana
                                                                                         lativament-que s'Iia estrenat los encomanar el meu belI estat cordava.
mundo.         que després de l' hivern de pen itencia qua resma 1 rebrota amb
;nleros,       nova saba de vida per la joi a entusiasta que sent amb la                 en aquell teatre durant la tem- d'esperit.                                      La conversa, o millor dit el
 s Olras
 iéndoJo       resurrecció de Crist. Més encara: a rnb aquesta festa comme-              porada passada era la d'En               De cop, a unes quantes pas- parlar del meu interlocutor dura
 GUNO          rnirem el triom f de Crist sobre totes les lIuites i els humans
               sofrimen ts.                                                              Roure.                                   ses davant meu, vaig veure a bono. esto na. Potser si que j o
 -
                    Crist ressuscitat és I'epíleg gloriós de la vida més agitada         Als altres teatres la tria es venir un subjecte lamentable,un vaig dir el nom del meu poble.
1---- -
               i gloriosa que hi ha hagut darnunt la tr rra. Aixó ens diu                fda més difícil i per for¡;a I'opi- d'aquells típus miseriosos ves- Pero em sembla que no. El cert
Ile rs .       clarament que si seguim a Cri st en aquesta vida de soírenca ,
                                                                                         nió havia d'anar dividida. Les tits de senyor que són tan típics fou que aquel] home em dona
  ssa .        co:n EII ressusci tarern envoltat s de gloria i serem membres             obres de válua estrenades eren a Barcelona. Era un home més records per al m.etge, l'apotecari,
               del seucos místico
---                                                                                      diverses. L'acord no era possible aviat baix que vestia tot de ne- el rector:-Dieu de part del se-'
                      Crist ressuscíta t és un a confirmació pIE níssima de la
               nostra fe. Co m en s d iu l' A póst o l, si Crist no hagués res-          com al Teatre Espanyol. Con- gre i duía harret fort. El respall nyor Joan-em digué-i no cal-

               suscitat seria vana la nostra fe, pero com que ha ressuscitat,            seqüencía inevitable: divergen-          i la benzina havien donat al          dra cap més ac1atiment.
               la seva [ustifi caci ó és abso luta i, per consegüent, ce.t el                                                     tern desllult irisacions blau-ver-        Tot d'una aná per acornia-
               nostre reconfortament esp i r ilua l i la nostra esperanca ple-           cia de parers en els públics de          des, -co l or de mosca sabalIonera.
               nissirna. Aquest és l'argumen t Olé s formidable que prova la                                                                                            dar-se:
                                                                                         N ovetats i de Romea i identifi-             Caminava lentament, procu-            -Potser us estic destorbant
               divinitat de Crist. De res no ens hauria servit la seva divinal
               doctrina, els seus turments i la seva mort si aquests actes               cació en el de l'Espanyol.
               heroics no haguessin estat valorats per la seva gloriosa re-
               surrecció. L'Evangeli d'aquesta Octava només fa que rela-                 Així tenim que el resultat . rava adoptar un pas digne pero Adéussiau.Ja ens veurem de tant
               tar de guisa captivadora les innombrables aparicions de
                                                                                         del concurs ha tingut per base           no abscondir el seu posat d'ho-       en tant...
               Crist ressuscitaí.                                                        unes circumstáncies Irregulars.          me vencut i sense voluntat.               -Si, és clar-i-vaig respondre
                    O'aquesta relaci ó se serviren els Apostols en lIurs pri-            El públic addicte de I'Espanyol
                                                                                         només tenia un candidato El ele               Quina fóra la meva sorpresa      tot encaixant sense saber el que
               m~res predicacions per a convertis els gentil s a la veritable                                                     quan.en arribar al dret meu,se'm
               fe.                                                                       N ovetats i el de Romea en tenia         planta ullobert, m'encaixá si us      em feia-adéussiau ...

                    Sigui dones la lectu ra d 'aque ~ts dies els Evangelis que                                                                                             Jo. havia donat uns quants
               relaten l'estada de Cr ist a la terra i les seves aparicions als
               Apóstols i al poble després de la seva mort i passió. Aques-              quatre o cinc per teatre. Tots els plau per for¡;a i amb un raíg de passos, respirava i tot amb més
               ta lectura ens afe rmara en la fe i ens fara sentir eníusi asti-
               cament alegria pel seu triomf que és el nostre.                           a.van tatges eren a favor del ele claror al rostre exclama:                    facilitat, em semblava haver-me
                                                                                                                                                                        tret un pes de sobre, quan de
                                                                                         I'Espanyol.             " -Hola! V ós per ací? Qu~ tal?                        sobte un copet a l'espatlla em
                                                                                                                                                                        féu girar en rodó.
                                                                                         Si prescíndim del primer lIoc,           Ni en la meva observació
                                                                                                                                                                             -Amic... Em volguéssiu f er
                                                                                         que ha estat otorgar a l'Alfons d'abans, ni en oir el so de la se-             un favor ...Em trobo en m ig d 'u-
                                                                                                                                                                        na necessitat... Deixeu-me un
                                                                                         Roure no pel públic del teatre va veu no vaíg encertar a iden-                 duro. lis el tornaré quan ens re-
                                                                                                                                                                        veurem.
                                                                                         catala en general sinó pel públic tificar-lo. Pero aquella salutació
                                                                                                                                                                              L'hi vaig donar sense vacil-
                                                                                         del Teatre Espanyol, el resultat . efusiva bé debía respondre a u-             lar,sense doldre'm.Com si hi t in-
                                                                                                                                                                        gués una obligació.
                                                                                         és el que es podia esperar poc na veritable amistat que jo, des-
                                                                                                                                                                             A la pla¡;a de Cafalunya ja
                                                                                         més o menys. L'ordre deIs lIocs memoriat, no recordava. Vaig                   no em recordava del senyor pI e
                                                                                                                                                                        de lIustre, de lIard i de cer i mo-
                                                                                         correspon a «L es l1agrimes de           deixar-me sacsejar pe! descone-       nies que s'havia revelat amic
                                                                                                                                  gut i vaig correspondre amb una       meu.
                                                                                         l'Angelina» de J. M. de Sagarra,         rialIeta muda a les seves expan-

                                                                                         «Qui no és amb mí...» de R~­

                                                                                         mon Vinyes, «Els fi11s» de Mi- sions.

                                                                                         lIas-Raure11, «Quan el cor par-          -Quant de temps sense ve u-

                                                                                         la» de J. Bernat i Duran, «L a re'ns! ' Q u e no em reconeixeu?...

                                                                                         Gloria» de Mossen Garriga, etc. -No-responguí-És a dir...-

                                                                                         És a dir, un ordre logic, normal. vaig rectificar de seguida-em

                                                                                         Es pot dir que I'Alfons Rou- sembla que si...

                                                                                         re h a gua n yat el premi de «M i-       -Ah! Jo. volia dir jo... -féu          En arribar al poble v a ig 'd o -

                                                                                         rador » pe rque d eIs 766 especta- l'altre satisfet.                           nar els records que m 'havia en-

                                                                                         do r s de" l'Espanyol que li han         El cert era que cada vegada carregat aquell home. Indistin-

                                                                                         atorgat el vot n'hi deuen haver aquell subjecte se'm feia més es- tament vaig rebre aquesta res-

                                                                                         pocs que vagin a venre l es obres trany. Potser em pren per aItre, posta:

                                                                                         que s'estrenen als a lt r es t eatr es. se m'acudí de pensar.                   -Don Joan... Don J oa n ...

                                                                                         S i h i anessi n, és s eg ur que el re-  -Que fa la vostra dona? I N o hi caic ara, vet ací...

                                                                                         sulta t de l a vo t ació hauriá. estat els menuts?-reprengué.                   L'altre dia que vaig an ar a

                                                                                         diferent, almenys pel q u e es re-                                             Barcelona-llavors hi a nava ca -

               :El prem i de                      dubte que l'escr u tin i h a uria re-  fereix al primer lIoc.                                                         da dijous-ni em recorda va d'ell.
                                                  flexat de guisa m és 'co m p l et a
                       « Mirado r »               l'opinió de la gent que assisteix           C(,m també hauria estat di-                                               Pero en ésser a l'estaci ó per re -
                                                  a les funcions de teatre catala.       ferent el resultat de la v ota ci ó
               H A esta t una l1astima que                                               si, com de iem, no s'hagu és pres-       tre, co m que no havia de votar gre~sar a casa, quan j a tenia el
                       s'hagi prescíndit del pú-       Hi ha hagut massa pocs vo-        cindit del públic de fora d e Bar-       obres que no coneixia, donés \ bitllet pres, tot d'un plegat vaig
               blic d e fora de Barcelona en "el  tants per a tants candidats. C om      celona. A les comarques hi h a           el p rem i a l'única obra una mi- sentir una ma que se'm posava
               concurs organitzat pel setmana-    en les eleccions polítiques ha         molta gent que segueix el movi-
               ri «Mirador» per a premiar amb     passa t que la divisió deIs elec-      ment teatral catala, sigui pel           ca a mb cara i ulls qu e havia visto a l'espatlla. En gira r-m e, la cara
               2,000 pessetes l'autor de l'obra   tors ha donat la victoria a qui        mitja directe d'anar a veure re-         S i se sabés q u e el p r em i de de llastima d'aqu ell amic desco-
               teatral catalana, estrenada du-    no semblava pas que l'hagués           presentar les obres a Barcelona,         «Miradon> s'hagués de repetir negut se'm presenta al davant.
               rant la temporada suara closa,     d'obtenir. Diríem que aquesta          sigui per mitja de la lectura. Ca-       un a ltr e any, l'a utor que el vol-
               que tingués més vots. Si s'hi ha-  elecció ha volgut donar la raó         lia haver trobat la manera d'a-                                                - Perdoneu... em d ig u é- a-
               gués comptat, la maquina elec-     als que proclamen que el sufragi       conseguir que aquests aficio-            gués guanyar hauria d e proc u - v ui no p u c to rna r-v os 0.110.
               toral hauria estat deu vegades     universal és una cosa funesta.         nats al nostre teatre haguessin          rar d'estrenar a un teatre on no-
               més complicada, pero no hi ha                                             pogut emetre l'opinió llur. Ales-                                              - No h i fa res... -vaig res-
                                                       Hom s'explica de seguida el       hores,amb major nombre de vo-            més representessin obres molt pondre to t i m ir a nt d'escapolir-
                                                  per que del resultat del concurs:      ta n ts, hom no s'hauria trobat          pitjors que les d'ell. A leshores me.
                                                  el públic del Teatre Espanyol                                                   s'asseguraria el major nombre
                                                  no podia triar gaíre; la qualitat                                                                                     -És qu e passo un calvnri .
                                                                                                                                  de sufragis per la mateixa Si sabéssiu la meva historia ..
                                                                                                                                  raó que un borni és rei al país Ara veig que teniu tard...
                                                                                                                                  deIs orbs.
                                                                                                                                                                        -Si, si-fiu jo-un altre dia.

                                                                                         amb que el públic d'un sol tea-                                DNIX            -Adéu, doncs,-i m'agafa la
   1   2   3   4