Page 1 -
P. 1

y xvtt                                                                                                                                                                   SETMANARI

    REDAtCIÚ I !DMINI8TRAClO:                                                                                                                                                           AMB CENSURA
                                                                                                                                                                                         ECLESIÁSTICA
   Associació Católica
                                                                                                                                                                               Preu de subscripció
       Ferrera, 38 - 1.'
           Telefon, 83                                                                                                                                                              Trimestre 1'50

                                                   VILAFRANCA DEL PENEDÉS 9 DE MAIG DE 1925.

       El problema de I'aigua Crónica«La Revistal) en el número                                                                                                                DEL 'C iII M (
                                                                                                                   de 1 de maig publica: cCada manus-
                                                                                                                   crit té la seva historia», de Josep
                                                                                      LIeonart; , «L'inge nu amor» d'En        estrangera                                      El cos íum i la ra6.

   'T  ANCAT , amb l'establiment del servei normal d'aigua de                         CarIes Riba 1 per A. Esclassane; un                                                         -Si trobeu que tinc raó,-dic a
                                                                                      fragment de la traducció de uMolta                                                       I'amic,-perque no em seguiu?
                                                                                                                                                        D'finnunzio
       ..La Bledas, elparentes¡ que en la discussió del proble- remor i poca saó» de Shakespeare

   ma del provetment de la vila obrí la reforma feta per aquella feta per Josep LIeonart, i la respos-                                                                         7ÉS un corrent que havem tro-

   -empresa.amh la curiositatnatural de veure com quedaria una                        ta d'Alfons Maseras a I'enqueste         P~poLetnaomvedheemDe'nAt ni nsuennszuioa,l  el  bat i ens costa molt apartar-nos-en-
   volta enllestides les obres projectades, cal retornar a la rea-                    sobre la Psicologia de la Poesie                                                     de  em contesta.
                                                                                      Lírica i la secció Almanac.
                                                                                                                               cIl Fuoco», lh ome de les ges-                     -A.leshores ... -afegesc tímido

   Jitat, i parlar altra volta d'aquesta qüestió.                                                                              tes belliques, ha tornat a esde-                - U s seguiria de bona gana si els

i Una poblacíó moderna, necessita molta aigua: Berlin,                                   - El sojorn deñnitiu de Josep         venir dactua litat. S'ha via dit                demés seguissin. Pero jo tot sol
                                                                                      Carner entre nosaltres és, ja, augu-     durant els darrers temps que                    que haig de fer-hi, amic?-m 'insi-
                     consumeix .uns 95 litres per dia i persona; Dresde, 116;Ham-     ri de cobejades realitzacions.           vi via recios a una villa , al mig              sinu é volenterós.-Veig que la raó

   burg, 141; Roma, 650; Génova 344: Londres, 140; Olasgow,                           La publicació de «Les Bon- del carnps i l1uny del tr aüt ciu- us sobra i tots els meus dalits, si
                                                                                      horníes l) i el seu cop de ma
   227; aquestes xifresaugmenten encara considerablement als                          a uLa Veu» ho afermen més en-            tadá, on amb les portes tanca-                  pogués una mica, cregueu que els
   pobles americans: a Nova-York, el consum diari d'aígua per                         cara.                                    des a tothorn, volia esmercar                   ma lversaria per fer triomfar el
                                                                                                                               els dies escrívint nous llibres.                vostre punt d'obír. La raó és la

   habitant és de 420 litres; a Boston, 494; a Filadelfia, 730; a                               Han estat posades a la ven-    Pero es veu que lesperit de                     que posseiu a la ma vós, .ho reco-
   Xícago, 900 i a Búffalo 1220: un terme mig de moltes ciutats                       da dues obres editades per l' 1\. P.     D'Annu nz io inquiet i saturat de               nec noblement, i el meu goig més
   nord-americanes és de 425 litres.                                                  de lá E. C. c Instruccions per a         desigs d'a ventures fo lletines-                íntim i rublert d'alta sinceritat, que
                                                                                                                               ques, no ha pogut resignar-se                   vessa anegant-me el cor, fóre la de

t     . Deixem de banda les dades americanes, i prenem com a                          I'ensenyanca dels minyons»,de Mn.        a una vida senzilla. Ha deixat                  que ella triomfés d :una I1ei comple-
a  tipus el mínim de les ciutats europees esmentades: suposem                         Baldiri Rexach, i «Biblioteca de         tot d'una la villa rural ernbol-                ta i sense termes mitjos, gitant el
   sóls 100 litres per habitant i per dia; consum ben petit per                       Mossén Jacinto Verdaguer», de            callada de pau i '8 ' és tornat a               costum exótic que s'ha massa arre-
                                                                                      Valeri Serra Boldú.                      Roma duent al cervell el pro-                   lat en nosaltres.

e cert si el comparem amb els consums que hem anotat. Dones                                                                    jecte d'una nova gesta ardida                   -Reconeixeu, dones .que el cos-

i- bé, aquests 100 litres, suposen per una població com la nos- - L'artic]e de Josep 'Maria de i moderna: un raid aeri transo- tum pot més que la raó?-insistesc.
                                                                                      Sagarra de que parlávern I'altre set-                                                       -És feta de prejudicis la cons-
   ira, un caudal de 600 plomes d'aigua, o siguin 1200 metres                         mana ha donat 1I0c a que Joari Es-       ceanic que segons la premsa                     ciencia deIs homes-em respon
                                                                                                                               italiana tindrá gran importan-
   cúbics diaris.                                                                     telrich publiqués, dissabte passat, a cia política.                                      tustant-me I'espatlla- i és per aixó

       No ens fixern en la qualitat de l'aigua, que podria millo-                     «La Veu de Catalunya» un excel-            La reaparició de D'Annunzio                   que baldament es trasIlueixi clara la
   rar-se amb una Installació depuradora, sinó soIs en la quan-                       lent articIe tractant I'afer de riostre  ha desper tat un viu interés en-                raó, si presuposa la dita quelcom
                                                                                      producció novel-lística.en editor.Es-    tre e ls italians, els quals sern-              d'esforc, se la deixa abandonada

   itat: pot rnaí l'ernpresa de «La Bleda- proporcionar aquesta telrich demostra, com tres idos pre s 'han embadalit bon tros sense que ens preocupem de que
                                                                                      fan cinc, que els nostres escriptors                                                     imperi dolcarnent,
   aigua?                                                                             tenen obertes les portes de la Bi-       davant les poses histrioniques                     -Oh poder inflexible del costum
       Doncs cal desvetllar-se: cal en primer Uoc concretar que                       blioteca Literaria, que el nostre pú-    daquell. Actualrne nt la Italia
                                                                                                                               feixisla té dos personatges que                 que per requerir lIuita-dic sospi-

   passa amb l'aigua de la vila, investigar quina quantitat pot blic demana novel'les catalanes i s'a venen perfeclament amb la rant-ets preferit de tants homes
                                                                                      qne ningú no es decideix a tirar la                                                      que es I1encen a I'abim del teu en-
   venir-ne, amb reformes o sense, a que ha de destinar-se, i                         primera pedra. Ultra la Biblioteca       seva idiosincrasia: l\Iussolini i               cís faI-lidor!
   en quina situació queden els tenedors i els que paguen cens,                       Literaria, en la qual segons quines      D' Annunzio. Un i altre tenen
                                                                                                                               molts punts de semblans:a. Es                      -Així és, en efecte-,em con-

   que encara n'hi ha, per un servei completament no~inal.                            produccions no poden ésser enca- belJuguen, aCluen i parlen de c10u brutalment I'amic, amb una
                                                                                      bides, parla ,de la creació d'una no-                                                    fredor que m'esborrona I'anima i
       I després d'aixo cal pensar en altres aigues la portada de                     va Biblioteca on seran admeses to-       cara al públic. Són dues figures                em desconcerta.
   les guals a la vila era en estudi i fins algunes d'elles en tra-                   tes aquelles novel'les que seran         d 'importancia més a viat espec-
                                                                                                                               tacular que trascendental. A-                                                    NOIA DE GURRI
                                                                                      presentades, sempre i quan no pe- gradats de les faramalles de to-
   mitació.                                                                           quin de deshonestes.
                                                                                           A més a més Josep Pla, de cLa
       Que a passat amb l'aigua de ,Pontons? El Sr. Álvarez a-                                                                 ta mena, de les actituds de far-                el convenciment que per al be-
   vui Alcalde, era segons creiem, un fervorós partidari d'aquell                     Publicitat. estant, ens assabenta de     sa i deis mots ampulosos, fan
                                                                                                                               l'efecte d'aquells comediants
   projecte: desde el Iloc que ocupa podria fer molt per tal que léi constitució d'una editorial inde- que quan surten a l'estrada nestar deIs po bIes s6n més ne-
                                                                                      pendent, que es proposa de publicar
   Vitafranca tingués l'esmentada aigua.                                              cada any almenys quatre Ilibres.         semb1a que diguin:-No faig co-                  cessaries les primeres que les
       Pero si no és aqueIl projecte-o a més a més d'aquell-ha                        Les primeres obres seran de Josep        meclia per entreteniment vostre                 segones. Per ra6 d'aquesta tec.-
                                                                                                                               sinó per tal que m'admireu i                    ria ,les aventures de D'Annunzio

   d'haver-n'hi un altre; manca aigua, i és precís cercar-la Ila Pla, Manuel Brunet, Eugeni Xam- m'aplaudiu.                                                                   s6n mirades amb posat ironic

   on sigui; altres poblacions que poden menys que la nostra,                         mar i Ramon Raventós. Creu En                De lotes maneres, D'Annun-                  per tots €Is homes que esguar-
   per aquest assumpte, han fet un vaitot, i han aconseguit el                        Pla que «amb una mica de cordia-         zio guerrer, insurgent, aviador                 den les coses i els fets impar-
                                                                                      Iitat per part del públic i d'ajut per   o Ministre de l'Aire -alguns día-               cialment. I comparen la figura

   que necessitaven.                                                                  part deis escriptors de totes les ri s romans han dit que se li ha- arrogant, bella i jove del poeta
                                                                                      branques» podrien apareixer uns via of ert aquella cartera -no D 'Annunzio d 'abans, amb la fi-
                                                                                      «set o vuit Ilibres de prosa a I'any, sera mai, per la gent que judi- gura una mica re vellida, la tes-
                                                                                      d'un interes positiu~.
    LLETRES                                   de Franc;a», per Victor Bucaille; un         Davant d'aixo els nostres no-       qui leg co ses serennment, res                  ta calba i el rostre aspre del
                                              poema de Josep Célrner i les sec-                                                Olés que un neurastenic. Si la                  D'Annunzio d'ara aspirant a he-
     - «LIl Parllula Cristiana» inaugu-       cions acostumades.                      vel'listes-si és que en tenim-po-        seva gl oria li hagués de venir                 roi. 1 naturalment, la ,compa-
   ra en el número de maig una secció                                                                                          d'aquí. els 110rers que guanya-                 ran<;a suggereix pensaments
   sota la rúbrica de uLes Belles LIe-           - Al número 11 de la «Revis-         den posar ma l'agulla, perque de-        ria serien escassos. El seu re-                 gens favorables al genial poeta
                                              ta de Catalunya» J osep Plá, publi-                                              cord, perdurara. en tot caslgra-                pero a venturer ridícul.
                                                                                      pen només d'~lls , la vida o la mort
                                                                                      de Id nostra novel ' la.

   tres., de la qual curen, Marc;al Oli-       ca un trebalI sota el títol uLa con-       - Enguany els Jocs Florals no        cies a les pagines sublims deIs                                                          GETRY.
   ver i Farran i Mayoral.                     cepció maurista l); Ferran Soldevila,  s'han ceIebrat. En canvi, a iniciati-    seus poemes . Sortosament la
                                               aE/s catalans i les IlIes Afortuna-    va del canonge Dr. CoIIell, s'ha fet     humanitat encara no ha arribat                  ESTftMPES DE 1.a COMUNIO
         El sumari d'aquest número és         des i la Terra de Preste Joanl); A..    un plebiscit entre els Mestres en        al grau de ximpleria que repre-
   integrat per • Cla~sicisme 11. 'E dit o -  Rovira i Virgili, aEIs orígens de la    Gai ~aber per triar les tres millors     sentaria el tenir mé s estima en-                     a I'impremta de
   rial; «t'Església i el regionalisme~,      família comtal de Barcelona l); Joan    poesies premiades per I'esmentada        ve rs un g la vi esmolat o un ae-                       Jos~p Esteva
   per M. C.; 11 Bonifaci VIII 1 I'dny        Estelrich, un estudi sobre Josep        institució amb la Flor Natura!, amb      ropla rab ent que no pas envers
   Jubilar i CatalunYIlll, per I Miquel       Conrad; CarIes Capdevila un assaig      la Viola d'Or i amb l'Englan-            una ploma ben tallada. Merces                   Constitució, 13- Tel. 1 15
   Capdevila; 8:L'en~enyamentreligiós         sobre Mari/In Aguiló; Z. aEl Ku-        tina.                                    a D éu, encara la gent s a p clis-
   i el.s infant8», per A.ntoni Tenas;        klux-klan». A més a més, cal re-                                                 tingir entre la va lo r de les lIe-
   8: El concepte crisW¡ i el concepte        marcar les seccions de consue-                                          PRITZ.   tres i la valor de les armes i,
   catalA de l'obligació leglll», per F.      tud.                                                                             qui més qui menysl tOlho01 té
   Maspons Anglasell; CI La joventut
   1   2   3   4