Page 1 -

ANY xvn NÚM. 844'

REDACCIÚ I ADMINISTRACID: "

Associació Católica g

Ferrers, 38 - 1: 's E T M A N A R I
Te lefon, 83
AMB CEN SURA
E CL E SIÁSTICA

Préu 'de su'bscripció

Trimestre 1'50

- ... .,

. V ILAF R AN C A DEL PENEDÉS 2 DE MAIG DE 19?5..

Manuel Mila FontanalsI• Crónica Fra Fra.ncesc de DEL C~ M f
.

UN d'aquests primers dies de maig, es cumplirá els 1ü7e estrangera f ábregues iSo- R, la Verge de Mont!terrat

Bulgaria Ier, O. f. M. Ha passet la vostra feste, oh

aniversari del naixement a la nostra vila de Manuel Mi- L A principal causa de l'es- EL dia 21 de marc morí a la Verge bruna, i la nostra terra ha
la i Fontanals. Principalment ara que les círcumstán cies re- tat de coses de Bulg ária Missió de Tungkintse (Xina) restat encatifada de clarors solern-
dueixen considerablernent els temes periodístics, pecaríem cal ve ure-Ia en l'opresi6 dra- Fra Francesc de F ábregues,
de desatents si almenys una vegada a l'any, no recordéssim coniana del govern de Tsan- nes,
Vós la ~c o nte m pl e u encisera-

ment plena damor, del cim de les
muntanyes retallades, i la refiladis -
aqu:.ell convilatá ilIustre, excel-lídor en innúmeres manifes- koff. Es c iar que la dara ha gerrna del nostre .v o lg u t Direc- se inefable deIs ocells i les colors

tacions de I'Intellecte i un deIs propulsors de la renaixenca estat una manera bon tros sal- tor En j osep M ." . de la natura, les rem ors de la boa-

de les lletres catalanes. vatge de manifestar-se contra E l finat ingressá a l'orde cúr ia i I'harmonie beIla de les 50-
De Mita, fou ben remarcable la seva activitat literaria. Ul- una tirania, pero la persistencia franciscana al noviciat de Ba- Iituds, són tron escaient per la vos-
del jou i de l fuet arriben a en- lag uer , quan tenia 18 anys.Can· tre senyoria que regna arnb do lcese
tra la catedra que ocupava, es dedica a la crítica, a la ñlolo- follir els pobles i quan fatalment tu Missa e l dilluns de Pasqua incomparable .
logia, a la poesia. Les seves primeres produccions foren es- esclata la r ev olta no és possi- de I'any 1921. Poc temps des-
ble demanar seny. A V ós acu dim so l'lícits en ce r-
ca de remei, en lhore e bciege que
crites en llengua castellana. En caste llá i tot, pero, maldá
F6ra pr ecís, altrr me nt, Sa- pr és aná a Roma i a l'octubre ens parla de caigudes, i si el nos-

sempre pel recobrament literari de la nostra terra.A mida que ber quiha estat el vertader cu l- del mateix any SorlÍ cap a X ina tre cor tremola pobric enyorador
pable de l'explossi6 de la bom-
Catalunya es despertava de I'endormiscament i es preparava ba a la Catedral deIs Set Sants on una malaltia se l'ha endut del rcdrecernent que ens manca,
per tal de readquirir poc a poc personalitat propia en les de Sofia, per tal de po der eme- mentre amb voluntat exernplar vencut per tants periIls i templa-
cions com ens volten brutals, de ls
i ardida escampava per a que- , riostres uIls n'ix la fonta na de la
arts i en les lletres, Milá esmercá el seu valer i el seu saber tre judicis i comentaris. El go-
en l'obra immensa d'assolir per la poesia catalana un 110c vern bú lgar ha acusat el s co - Iles t erres la llevor del cato li- gracia que ens innova de ten dresa .
munistes agraris ajudats de
ci sme A V ós fiem la cura del que

d'honor entre les poesies mundials. 1val a dir que reeixí ben Rússia Els antecedents en els o' • •. molt venerem, a V ós deixe m la

El fet désser mtsa to n er ja
esplendorosament, dones els versos de Mtlá i Fontanals te- q uals es recolza Tsankoff s6n revela clara ment el carácter guarda del que les tempestes i les
que durant els darr ers dies de malvetats voldrlen . endur-se 'n com
nen una valor tan solida que ni el temps ni les modes po- desembre de 1024 i els primers actiu de Fra Francerc . Sacer- esquincos o rebrecs sense impor-

dran destruir. de gener d'enguany, es reuní dot admirable, havia compres tancia.
Gosarem a afirmar que la producció catalana de Milá és que la religió necessitava lluita- A V ós deveni m r~fiats en els
a naden e l Comité Balc áníc Co- dors, apóstols que amb paraula
més plena, més perfecta, més feta amb el cor que la seva munista integrat per Zino viev, persuas iva 1 duuent el Sant mornents de lluita, quan la vida ens
p,foducció castellana. > Lo Pros Bernot> , «Hm oldá de Beseia > Crist a la má, cerquin adeptes compta de feblesa, i t ota la co rat-
i <Lo Cornplonta d'En Guillem » són joies preades de la nos- Ruth Fischer i Kreibic . Al 'es- a les terres on la ci vilització gia que ens marxava de I'anima,
tra iiteratura del sigle passat, són prou, especialment la dar- mentada reuni6 hi assi sti re n encara no hi ha arriba t . veient les ingratituds i covardies
delegats r ornanesos, serv is i deis més, retorna altra volta ado ra-
búlgars i entre tots deixaren ble per a redimir-n os del que de-
enIlestits els plans per una ca m-

rera, per revelar l'alt prestigi poetíc del seu autor i col' locar- panya d'agitaci6 comunista que Déu no ha volgut que a qu e ll grada la nostra condició humana.

10 al cap deis poetes del vuitcents. per tal de no espantar el poble, continués la tasca que ha via V ós que sou incomparablement1
Som aprop del primer diumenge de maig, diada en la tenia désser feta a nom del empd~s i I'ha crid at a la se va serena, en les altures que ens sug-
Partit Macedonic Popular. Hom vora. gereixen de profunditat, feu que la
qual consuetudinariament eren celebrats els Jocs Florals de diu que un deis actes violents a més alta serenor envolti les nos-
Bar:celona. Fa dos anys que la bella costum establerta s'ha realitzar que comptaven en els Que reposi en pau i que la tres accions, vetlleu per que ma-
in'íerromput. Avui, dones, és d'oportunitat recordar que Ma- projectes del susdit Comite, era se va famí lia tingui la resigna- nyagosa ens somrigui cada día, i
I'atemptat que s ua r a h ~ com - ci ó necessaria per tal de con- com a conseqüencia d'elIa, feu que

nuel Mila i Fontanals treballa ardidament per la restauració m ogut el m6n . formar- E'e a m b la gran pe rdua , la polidesa sigui la nostra comp a-
de la gaia festa i que l'any 1859 fou el seu primer president. Per altra part, una edici6 de ACCIÓ uneix el seu condol al nya , que no decaiguem en les pro-
de tots els que I' e st im a ve n . ves a qué ens veiem empesos per
L'haver nascut Mila a Vilafranca, serveix per reafirmar la setmana passada del diar i la nostra fe, que al covard imposem
lo n di ne n c .The · T imes~ deia

que la nostra vila ha estat <ferra de savis i de san!s baron s. > que era m olt significatiu, per respecte per la puresa de la nostra

no dir sospitós, el fet que el rei inte nció, que ablagim l'afany de
gloria en l'indiferent fred, que I~
Boris i Tsnnkoff fessin tard al s

funerals quese celebra ven quan !'únic fet veritable é s que le s nostra consideració per l'adversarI

LLETRE-S quests excel'le nts pros istes com a- la bomba prctduí l'enfonsament notícies que es reben de Bu 1g a- mogui a aquest. a considerar-no.s
ra són Josep C arner, Josep Pla, de la Catedral. - Tothom sa p- ria s 6 n confuses 'i con tradict ó - aital com pertoca, que el comph-

C arIes .$oldevila, 1'lS1artínez-ferran- afegeix «T h e T ime s» -que Bul- ries . U n a Itre día póts er sera ment de I'infrangible deure ens

És inn ega ble qu e en t re e ls do , Roig i Raventós,Ruyra, al nos- garia pretenia que la Societat po ssibl e veure d e g uis a m és mult ipliqui les forces de la resis-

homes de bona vo luntat de C ata- tre en ten dre, no han de fer e l sord de Nacions li danés auto ri tza- tr n nsp nre n t la s itua c ió d ' aqu ell téncia i el conv encim.ent.

lunya have m de plac;ar J osep Maria a la crida de Sagarra. No és just ci6 per augmentar I'exercit , la país. Ha passat la vostra festa, oh
de Sa ga rra. A ca da pas el no str e que ells que poden-a lguns ja ho qual cosa no s e li ac cedia men - V erge bruna, i la nostra terra :e~a­

poeta en s pale sa la seva am or per fan, pero-no intentin vencer la por treno fa s necessari per asse- Hindenbu r g Freside nt da amb sang d'he rois i de marbrs,

les nostres cos es. D e o: La Pu blici- i fer un vaitot . gurar I'ord re de I' int e r ior d €l amb llagrimes i sospirs de r~ent a~­

tat. e~tant ve de parlar de I'es deve- Nosa ltres, si no teméssim pecar país búlgaro Ma ne r a de trencar C on t r a ria men t als n ostres sed egada d' ideal, ha sentit 1 esgarn-
nidor de la novel' la catala na. No d'inoportu ns, demanaríem, a Sagar- fanc;a 'd' una nova aubada resplan-
és la prim era vega da que advoca ra que, en gracia alla seva griln a- I'ord re i per t ant d ' acon se guir dent...
per la seva poixanc;a i aixo demos- mor vers la novel' la, el! mateix ,do- l 'augment de l'e xercit? Pi car a p r on o5ti c s i a ls de mo lts, Hi n -
tra que vold ria ve ure· la cré ixer i no nant un alt exemple, fés la prova i tort i a dret ! or ganitz ar i co n - de nb ur g és Pres iden t de la Re- NorA DE GURRI
plany gens l'aigua per regar-la. es decidís a escriure aque lles adues sentir atempt ats. V eu s aquí que pú b lica Alema ny a . Ma lg-ra t el
ce ntes planes d 'istil mengívol, que ha fet e l g o ve rn de B ulga- genera l h a gi asseg urat e n re - ESTftnrESDE 1.a COn~NIO
Amb la gent de l1etres que te- puguin anar a parar a les mans de c e n t s di scursos que g ov.ernara
nim creu que o: a hores d'ara, per tothom l) de que ens parla en el seu ria. sempre d'acord amb la Cons ti - a I'imp remta de
s,egu ir paral'le lament altres bran- article . I estem segurs que reeixi- S 'ha par la t d ' u na barbara .Jo!tep E!tteva
ques de la nostra literatura del nou- ria, perqueja amb la seva . P aulina repre si6- tan te r r ibl e c o m el t u ci ó de \Ve ima ¡- i qu e vet lla ra Con!»titució, 13 - T el. 1 15
cents enc;a, hauríem d'haver publi- Buxareull va enllepolir-nos i und mate ix a t em ptat- ,s ' h a dit qu e per la in t e g n t a t de la Rep úbli-
cat dues centes novel' les j) entre nova producció, amanida amb la Bori s IJI va lía la di mi s ~ i 6 de ca, nosaltres no h o creiem . Ja
les quals .unes vint-i-cinc de pas- tra c;a amb que ell sab fer -ho , ens T sa nko ft i la pa rt icipaci6 deIs es ve ura amb el temps, s i es
sadores i mitjd dotzena, si més no, faria lIepar els bigoti s. agrar is al govern , s'ha afirmat confirmen els bons proposits
que fosllin bones del tot.» qu e e l rei era bo i segrestat al . ve r b a ls de Hindenburg .
PRITZ.
Evidentment, no s'hi val. A- seu propi palau pel general G ETRY.
L a zaroff ereg it dictador . Pero