Page 1 -
P. 1

-         ANY XVlI                                  I                                                                                                                                  SETMANARI

--         REDAeCló I ADMINI8TRACIO:                ¡                                                                                                                                           AMB CEN SURA
                                                                                                                                                                                                ECLESIÁSTICA
  ti}     A¡socia'ció Católica                       v,
                                                    l· .                                                                                                                               Preu de subscripció
........       Ferrers, 38 - 1.'
                                                                                                                                                                                            Trimestre 1'50
  1•              . Teleton, 83

es-                                                       --

 I                                                        VILAFRANCA DEL PENEDÉS 25 D 'ABRIL DE 1925

 nernl            deure oblidat                                                                    En la festa de Nostra Dona de             LLETRES                                   LA CARITAT
 ubut                                                                                              Montserrat, diada primaveral
          UN día .Vilafranca es proposá d'alcar un monument al                                     exult~nt de flors i d'esperances,           - El darrer número de «La               L A cari tat és una bella vir
 mlC .                                                                                             1\CCIÓ prega fervorosament a             Rev ista » conté el següent sumari:              tut, és la flor més preada
              '. gran Bisbe penedesenc Doctor Torras i Bages. L'acorn-                             la Dolca "Moreneta, Regina de            «La guitzan, R . Rucabado; «More-          del jardí totj ust florit de la bon
                                                                                                   Catalunya, que Ella sigui peren-         litats i pretextos s , J. M. L ópez P i-   dat humana. Pero ...
          pliment d'aquell homenatge a un dels fills més eminents de                               nalment el guiatge de la nostra          có; Cl Les darreres conferencies de
                                                                                                                                            Josep Maria Junoy e, de Josep J.               Pero la caritat per ésser no
          les nostres planes verdejants, semblava un fet imminent. S'a-                                       terra benamada.               Rafols ; Cl Popularitats eruditzades a ,   ble , per ésser generosa,per me
                                                                                                                                            J. fornelI; a rnés «Cant d'lnicí»          r ei xe r agra íment, no ha dhu
          plegaren voluntariosos per tal de trebalIar pel beII lntent.dis-                         Crónica                                  (poesia) de R. Blasi Rabassa; La           mil iar e l favorescut, no ha d'és
                                                                                                                                                                                       ser feta ostentosament, no ha
          tingits convilatans, homes de lIetres i representants de la                                                                                                                  désser pregonada als quatre

          clerecia catalana, es feren tasques preliminars, i, ádhuc, s'es-

          tudiaren projectes escultórícs. Pero, tot d'uria, per raons que                                 estrangera                        solución, de Joan Sellares (prosa)         vents, per qu e llavors perd c;o
          nosaltres desconeixem, la idea s'abalti i co que tenia aparen-                                                                    i les traduccions ( La serenata a , de     que té de virtut i esdevé mes
          ca de realitat tangible s'esvaí talment com ítlusíó inabasta-                                                        Caillaux     Cesare PascarelIa i Cl Del Surrea-         qumesa.
          ble.                                                                                                                              lisme (fregments)», de A.lbert Chi-
                                                                                                   A FRAN<;A, despr és de la                baudet.                                        Caritatiu no ho podrá ésser
              Sovint passa que els pobles obliden IIurs deures més ine-                                    caiguda del govern Her-                                                     el pobre al qual tot li és precís
          ludibles. Per negligencia, per inercia, o de vegades per es-                             riot i de la soluci6 de la crisi            - El ' poeta Josep Carner ha            ni el r ic de conciencia minca
          por:uguiment,esguarden el pas del temps sense moure el brac,                             amb un gabinet Painlev é, l'ex-          publicat a la Biblioteca lit eraria de     Pero tampoc ho sera aquell qu
          sense vibrar espiritualment. 1 de mica en mica, aqueIls po-                              pectació general gira entorn             ('Editorial Catalana, un volum de          escampara un g r apat de mone
          bies es van tornant eixorcs i l'ánlrna IIur esdevé minca.                                del nou ministre de Finances Jo-         contes s ot a el títolo Les bonhornies» .  des per tal de fer veure a tot
                                                                                                   seph Caillaux.Llevat de Briand,          Va prologat per Alexandre Plana.           hom que té diners. Només e
            . Un d'aquells deures que els pobles no han d'oblidar, és                              totes les personalitats que inte -                                                  qui si lencio sament, quasi d'a
          el d'honorar lIurs homes il-Iustres. EIls amb IIur gloria per-                           gren el flamant govern, resten              - Emili Saleta i Llorens ha pu-         magat, obrirá el cor i la má per
          durable, amb lIur esperit immortal, són testimoni immarces-                              eclipsades, esdevenen secunda-           blicat un aplec de poesies amb el          deixar caure el consol damunt
          síble de la grandesa del tros de terra que els brecolá. Vila-                            ries al costat de l'e x-acusat           nom de «A I'ornbra del camí n, pro-        la penuria, nornés aquell fara
          franca, si no vol passar per desagralda, ha .d'estargír dintre                           « pe ~ correspondencia amb I'e-          Iogat per Ignasi Iglésies.                 vertaderament caritat.
          el·se~ propi cor, la recordanca del gran Bisbe, mestre en vir-
          tuts morals i racials i espiII de pastors d'ánirnes. Han d'és-                           nermc-.                                                                   PRITZ.        Jo sé de gent que es vanta
          ser represes les tasques, s'han d'ajuntar altre cop els convila-                                                                                                             d'ésser caritativa perqué és u
          tans de bona voluntat i amb el concurs, com abans, deis ho-                                  Tanmateix no ri'hi ha per            jecte d'Irnpost damunt les ren-            na cosa que d6na to, de gent
          mes de lIetres i de la clerecia de Catalunya, fer que aviat                              menys . La historia política de                                                     que passa per tenir sentiments
          s'aki al mig d'una de les nostres places el monument a l'ln-                             Caillaux va lligada amb tants            des , forma govern l'actual pre-           generosos pe r que un dia va do
          signe autor de «La Tradició Catalana.s                                                   esc ánd ols i és tant viva a la me-                                                 nar deu cenrims a un pobre a
                                                                                                   moria de tot Fr a nca , que no és        sident de la República G aston             l'hora del passeig de la rambla
              ACCJÓ que venera el record del Bisbe Torras i admira la                              estrany, ara que aquell ha pas-                                                     quan tothom ho va poder veu
          seva obra, avui, com si escampés flors damunt la tomba d'a-                              sat d'un salt de lexili al poder ,       Doum ergue el qual dona a Caí-             re, de gent que assisteix a fes
          quell sacerdot exemplar, ha volgut llencar al vent unes pa-                              que el públic romangui encu-                                                        tes d e caritat per tal de lliurar
          raules que recordessin als vilafranquins el deure que han                                riosit.                                  llau x la cartera de Finances.             se a l platxeri a lesquena dels
          d'acornpllr. Si aquests mots troben ress ó, si torna a reflorir                                                                                                              de sva lg uts.
          el bell intent d'altres temps i la figura del Doctor Torres i                                No eer á per de mé s que gi-         Aleshores fou quan , en motiu
          Bages, plasmada en marbre o bronze, arriba a ésser aixecada                              rem la vi sta enrera i en di e m                                                        La parau la ca ritat sha per
                                                                                                   quatre coses de la vid a d'a quest       del sorol16s afer del b anquer             vertit, milIor dit, l'han perver
                                                                                                   polític excepcional.                                                                ti da. La fan servir per tot. Alló
                                                                                                                                            Rochette , s' aCU Ea Caillaux              de: «Q ua n íacis caritat amb la
                                                                                                       L 'any 1898, al s 35 a ny s, Iou                                                m á dre ta q u e no ho sápiga la
                                                                                                   elegit diputat per primera ve¡           d 'entretenir la ju st icia per afa-       má esquerra», no ho té ningú
                                                                                                   gada. Adonant-se \Valdeck-                                                          present i si no f6s per presurnp-
                                                                                                   Rousseau de les admirables               vorrr l'esmentat banquero  1               c i6, per vanitat , avui no serien
                                                                                                   qualitats d lell, li encomena, ~l                                                   caritatius més que quatre espe-
                                                                                                   99, la cartera de Finances . Du-         Calm et te , director de «Le               rits selec,tes.

                                                                                                                                            F iga r o s , a cce ntuá les campa-

                                                                                                                                            panyes al s e u diari, contra Cai-

                                                                                                                                            Ilaux, fins a l'exttem d' immis-

                                                                                                                                            cuir-se en la vida privada d'a-

                                                                                                                                            quest. De resultes de la publi-

          damunt les testes vilatanes com benelnt-Ies, ACCIÓ tindra rant els tres anY8 que Caillaux caci6 d'una lIetra que posava                                                      MARC.

          una vera joia.                                                                           exercí aquesta, les seves tas- la muller de Caillaux en situa-
                                                                                                   ques més remarcables foren Ja ció poc digna. aquesta, el dia'1 6

                                                    Subvenció a ACCIÓ                              reforma deIs impostos sobre              de ma re; de 1914, a la mate ixa           Ilau x ha produ'it · el natural re-
                                                                                                   begudes i del regim fiscal deis          r edacci 6 de «L e Figaro», mata           vol t en tre e ls seus enemics de
                          La dolcra viStió. DE~ President de la Junta                              sucres I la reorganitzaci6 de            Mr . Calmette a trets de re vol -          se mp r e . De to te s maneres, si
                                                                Diocesana d'Acci6 Cato-            les finance s d' A1ger.                  ve r . Aq ue lla n it, un cop s abé la     a ss ole ix en d e g ar les , finances
          A munts han esc1atat les prime- lica, havem rebut un atent co-                                                                    tragedia , C aillau x d im it í i d' en-   frances e s s'ha u r a preparat el
                                                                                                       L'any 1906, en un mini steri         e;a de lla v ors ro ma n gué r e tir a t   cam í pe r a r ribar per segona
          res roses-fresques, oloroses, gen- municat, assabentant-nos que                          Clemenceau, torn a a Finances            una pila ele temps.                        vegada a la presidencia del
                                                                                                   i caigu é I'an y 1909.                                                              C on Ee ll. Tot és qtle sti6 dlencer-
          tils ...                                  el nostre venerable Prelat en                                                               L 'an y 1918 , sota la pre ssi 6       tar la tasca . Si ¡Iex it I'acompa-
                                                                                                       A principi s del ]911, altra         acarni s sad a . de Cl e men ceau ,        nya, n ingú es r e c o r da r a de les
          ~ota la blavor magniflcent del fer el repartiment de la col'lecta                        v egada Caillau x s 'e ncarrega de       fou empres on at i a c umt de te -         ta res per les qu a ls l'acusaren;
          cel immaculat i diafan, que cantava del «Dia de la 'P r e msa » cele-                    la Hisenda francesa e n un g a-          nír tr a ctes am b l'e ne mic. Du-         si f racassa, t or nara n els retrets
                                                    brada darrerament en aquesta                   binet Monis. Dimit í a que s t el        r an t les r:etma nes de l procés h i      i ~ls a ta cs i lIavo rs, ja cal que
          I'arribada de la primavera, les tan       diocesi, ha tingut a bé d1asse-                juny del m at ei x a n y i C ai llau x   h a g u é mome nts que tot fe ia           r e nu n c"ji pe r sem pr e a captar-
                                                                                                   pas sa a la Presid enci a del C on-      cre u re q ue ser ia fuse]lat. L a         se la c o n fia nc;a d~l seu país.
          belles roses es gronxaven entre se-I nyalar al nostre periodic, la                       sell. Ourant e ls temps del seu          c o nd e m n a, pe r o, no s ig ué tan
          cre~es voluptats, i les orenetes lIeu- quantitat de dues c en t e Si cm ·                govern, se signa un tractat, per         dur a com hom press ag ia va . N o                                                   G ETRY.
                                                                                                   virt.ut del qual, Franc;a cedí a         obsta n t, un cop all ibe r at no se
          geres teixien i desteixien corbes q uan ta pessetel!l per tal d' es ti .                 Alemanya 275,000 quil o metres           Ji pe r me té el 'anar a París .           ·ESTftMVESDE 1.a COMUNIO
                                                                                                   quadrats d el Con go. a canv I
          gracioses, suara enlairant-se rapi- mular les tasques de la premsa                       d 'ésser re coneg-u t e l Pr otec to -        Darrerament, c om se s ap,                   a I'impremta de
                                                                                                   r at fr an ce s d amunt de l Mar r oc .  e l govern Herrio t I ' a m ni ~ ti a . 1
          díssimes i ara mateix passant a frec catolica del Bi sbat.                               T ot j ust com enc;a t I' a n y 1912,    el veiem ara , tot d'una, eJevat                    Josep Esteva
                                                                                                   ca igué C aill a ux de l poder i pu-     u n cop més, a l carrec de minis-
          de terra.                                       ACCrÓ, no cal dir qu e re -                                                       tre de Finances, el lloc actual-           Cons t it ució, 1J - Tel. 115
                                                                                                   ja Poincaré.                             ment més difícil i de més res-
               I Sant Jordi ha passat amb la        gracia coralment la s u s d ita s u b-             E l desembre de 1913, des-           ponsabilitat del govern de Fran-
                                                    venci6.
          seva ~isio exquisida de cada anya-                                                       prés d'ésser derrotat el gabinet         e;a.
          d~,- fugisser pero /lflrmador,-                                                          Barthou en u na votaci6 or igi-              La tornada al poder de Cni-
                                                                                                   nada per la d iscussi6 d'un pr o-
          duent /1 la dreta 1/1 refulgidora lIan -  ran r;a, de la fe, de la im mo rt élli t at ,
                                                    - c o nve nr;ut de la for<;:a de la seva
          r;a, muntat en un caball blanc 130-       amor, c apa ble per e lla so la d'esc1a-
          b~r.g, al grat de I'/lire voleiant-Ii la  far le s noses mes grosses...
          c'abeller/l rossa, mostrant-nos un

          c/lmÍ de gest/l i de triomf,suaument

          auriolat per les claror8 de I'espe -            No lA DE GURRI
   1   2   3   4