Page 1 -
P. 1

Any I                Òrgan de les J. S. U.  Cervera, 11. Setembre 1938.       Núm. I

f^is sca el 224 anwersari ciie

    les jornades hefoU/ues del

                     11 de CJeteniore!

(fy\e Í703 a 1713 Europa s'ensangrentà per l'ànsia de domini de dues dinasties monàrquiques, faustríaca i la

^ borbònica, que es disputen l'hegemonia d'Europa. Als deu anys de guerra és lograda la pau per l'esgo-

tament físic i econòmic dels pobles que interuenen en la mateixa i Catalunya que havia estat al costat de la

dinastia austríaca, resta a mercè de l'odi dels borbons Lluis XIV i Felip V.

L'odi de Felip V contra tota classe de llibertats feu que nombrosos pobles sfaixequessin en armes contra

l'absolutisme i que Catalunya uotés la continuació de la guerra al crit de defensa de les seves llibertats, contra

el vasallatge, contra l'auto-  -^^                                            dies la història deCatalunya
cràcia central que avança                                                     està plena de petits i grans

destroçant pobles i vilatges                                                  fets gloriosos per la con-

fins a posar setge a Barce-                                                   questa de les seves lliber-

lona que defensada per                                                        tats. Es una pugna entre el

braus patriotes capitanejats                                                  centralisme reaccionari

per Casanoves i Villarroel                                                    Catalunya en la qual el po-

resistí durant tretze mesos                                                   ble castellà no compta per

el setge dels exèrcits mer-                                                   a res. En Juliol de 1936 les

cenaris de Felip V.                                                           forces regressives de la nos

Aquesta gesta heroica de                                                      tra pàtria desplaçades del

Catalunya sols fou possible                                                   poder polític per la voluntat

perquè en ella participà tot                                                  de tots els pobles que for-

un poble unit en defensa de                                                   men el conjunt de la nostra

tot allò que significava la                                                   pàtria, se sublevaren contra

seva existència. No era ja la                                                 la República. Són els des-

guerra entre dues camari-                                                     cendents de Felip V que

lles monàrquiques per a ob-                                                   troben a nostra terra traï-

tenir el dret d'esclavitzar                                                   dors que els secunden.

més pobles, sinó la lluita de                                                 Ja no existeix la unitat del

tot un poble per les seves                                                    nostre poble com en 17Ik,

llibertats niés preuades en                                                   els Interessos de casta an

contra d'una de les monar-                                                    dividit Catalunya. A un cos-

quies que durant deu anys                                                     tat el 95 per cent del nostre

havien ensangrentat part                                                      poble i a l'altre els patrio-

d'Europa.                                                                     tes de xec i frac.

De nik fins als nostres                                                       El poble castellà, arago-
   1   2   3   4